Gàlim

Era l’hora d’esmorzar, però jo encara no ho havia fet quan m’han telefonat. El número que apareixia a la pantalla era molt llarg, cosa que feia pensar en algun organisme que usa una centraleta, i no anava gens errat. Ara, no podia imaginar-me quin era el despatx des del que em buscaven.
El motiu de la trucada era disculpar una absència, i qui em parlava era secretària del president de la Generalitat Tropical, Francesc Camps (ha dit ‘Francesc’, no ‘FranSisco’). Diu que el president no podrà assistir a la presentació de l’edició especial del disc de Miquel Gil i Manel Camp Trio dimarts de la setmana que ve. És cert. Ho jure. M’han telefonat per a dir que no podia vindre, que s’excusava.
Es veu que els havia arribat un mail que jo havia enviat per a anunciar la presentació i que en el departament de Presidència s’ho han pres seriosament. Molt.
No he esmorzat aquest matí, però no per això, sinó perquè no he tingut temps. Això si, la sorpresa no se n’ha acabat d’anar del tot.