Gàlim

Veig que, segons les bases d’un concurs, els projectes que opten a participar-hi poden presentar-se directament a l’oficina de l’organisme que el convoca, o bé per correu ordinari. Per això detallen l’adreça postal.

Ep! M’assalta el dubte, vaig al diccionari i comprove que això no casa. Segons els que saben de lèxic, ‘ordinari’ vol dir que s’esdevé habitualment, i em fa la sensació que ‘habitualment’, majoritàriament, el correu que s’usa és l’electrònic, no el postal.
Ja sé que el diccionari també recull el sigfnificat de ‘correu que funciona en períodes fixos’, però referit expressament a ‘ordinari’: en aquest cas, correu ordinari seria abusar dels significats.

Volia dir que haurem de canviar alguns hàbits idiomàtics i posar-nos al dia. Si ja no és molt lògic que anomenem ‘noves’ tecnologies algunes que han quedat obsoletes, haurem de començar a acordar que, per exemple, el correu, el correu ordinari, és l’electrònic. L’altre, el cada volta més excepcional i el que hauria de dur l’adjectiu, és el postal.

_________________

Acabant d’escriure açò m’ha vingut al cap aquella famosa cançó de Moustaki que parlava d’un carter que s’havia mort. No hi té res a veure, però mira, m’ha fet gràcia posar-la. És com si ara algú fera una cançó maleint que li han tallat l’ADSL que usava per a enviar els seus poemes d’amor. Digueu-me prosaic.