D’una normativa obligatòria… o no.
No recorde ara on ho vaig llegir, però es veu que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’ha mostrat satisfeta pel fet que el nou estatutet diga que la normativa d’aquest ens siga de ‘compiment obligat’. No veig jo massa motiu d’alegria, ja que la normativa de l’AVL serà obligada… per a qui escriga en valencià. Si les conselleries, per exemple, continuen usant el castellà, no incompliran aquesta normativa.
En realitat, a no ser que jo ho tinga mal entés, el nou estatutet no implicarà cap obligatorietat del valencià en cap àmbit, de manera que seguirem com estem. Bé, no del tot. Estem pitjor, ja que això de la normativa afectarà només als que ens encabotem a escriure en l’idioma innominat, un idioma que hauríem d’escriure ara amb una normativa ‘valenciana’ si volem ser bones persones.
En resum: anem arrere. Als que usem l’idioma ens marquen com ho hem de fer (i com no), i als que el defensen (només) de boqueta els faciliten el lingüicidi.
En aquest cas, el PSOE té tanta culpa com el PP. Em dol dir-ho per gent que conec que hi milita, però saben que deixar el valencià en la indefinició actual quant a la pertinença al català, és una manera d’ajudar a acabar-lo.
"Tots per al sant, i el sant en terra", diuen. Doncs això: tots parlant de les senyes d’identitat, pegant-se colps al pit a vore qui es fa més blaüres, i el valencià sense eixir en la processó.
Aquest era un dels arguments més esgrimits pels qui defensaven la bondat de l’AVL: l’obligatorietat de la normativa. I de fet al principi dels acords tothom ho celebrava dient que si els blaveros no escrivien en la normativa de "consens" ja no rebrien ni un cèntim públic. Durant tots els anys precedents i l’actuals, les institucions públiques han continuat regat abundosament les arques de les entitats secessionistes. L’alegria, per tant, no tenia raó de ser. A qui aplicaran, doncs, l’obligatorietat? A nosaltres, als qui usem l’idioma i teníem, fins ara, una normativa clara que seguíem. Els blaveros continuaran fent la seua, que és escriure en castellà i en ocasions en valencià rosegat o folclòric. Una altra qüestió a aclarir és per què els acadèmics de cupo PSOE (Hauf, Ferrando i companyia) no escriuen segons la normativa que els mateixos dicten.
Més aïnes, un aclariment. He esmentat el PSOE per la
seua complicitat en el nou estatut. En cap moment van posar damunt la
taula la qüestió de l’idioma, i per alguna cosa ha de ser. A mi, només
se m’acut pensar que els interessa massa poc per a arriscar-se a rebre
els atacs del PP.
Independentment de la negociació (o intercanvi de
favors) de l’estatut, crec que un partit com el Bloc s’hauria de
replantejar el seu suport a l’AVL.
Gàlim