Dinar màgic
Sense esperar-m’ho, he tingut hui un dinar ple de màgia. En més d’un sentit. En el literal, perquè he compartit taula amb amics i amb el Màgic Andreu, que no ha parat de fer numerets i de demostrar el seu excel·lent sentit de l’humor. En el sentit metafòric, perquè he conegut un xicon del meu poble que ja comença a fer actuacions de màgia, i perquè m’he assabentat que Javi, el venedor de cupons de la ONCE del quiosquet de la plaça del Convent, està a punt de convertir-se en el primer màgic invident del país. Amb el mestratge i la complicitat del Màgic Andreu.
Vist de tan propet, els números de màgia són encara més sorprenents. Per molt que m’hi fixava, de cap de manera no he pogut vore on estava el truc.
Llàstima que me n’he hagut d’anar quan encara estaven en plena efervescència de demostracions i riures. Els amos del restaurant, anglesos, encara estaven més impressionats que jo.