Gàlim

Divendres de la setmana passada, quan passava per la Font Vella (un tros domesticat del barranc de Caputxins), vaig vore una parella de forasters que s’acostaven al llavador. Em van semblar britànics, d’aquells nous habitants que ara hi ha pels termes de la Vall, en cases de camp i masos que han comprat a bon preu, jubilats i jubilosos. Però el que més em va cridar l’atenció va ser que en entrar al llavador van traure un mòbil per fer-ne fotos.
El llavador no és precisament res espectacular. En realitat es va construir per llavar-hi la roba de malalts, i n’hi havia un altre de més gran ja desaparegut per a tot el món. Els cossis, li deien a aquest llavador més menut. Em va sobtar que s’hi interessaren, i vaig pensar quantes coses hem anat deixant perdre (o destruint directament) que ara podrien resultar interessants per a això que se’n diu ‘turisme d’interior’.

Caldria començar a pensar-se seriosament a explotar l’atractiu turístic de l’Olleria. Escàs si es vol comparar amb alguns municipis propers, però superior a altres també pròxims i que ens duen avantatge a l’hora de publicitar els seus ‘encants’. El que passa és que per a fer-ho cal un projecte de futur que incloga la restauració de patrimoni i el respecte a l’entorn per no destrossar-ne més encara. Pensem que la indústria a l’Olleria passa per moments difícils, i això de la diversificació econòmica pot passar, ni que siga mínimament, per un cert moviment de turistes que aporten gallets amb les seues visites (hotels, restaurants, botigues…).
Caldria també una actitud radicalment distinta dels habitants de l’Olleria, i especialment dels responsables municipals, amb el nostre patrimoni. No és decent que faça quasi 12 anys que es va proposar una actuació mínima en l’ermita de Sant Cristòfol per evitar que caiguera el que en queda (llevar un pi que està espentant un dels murs i posar unes teules sobre les partes per evitar que la pluja les desfaça), i encara estem esperant. Per exemple.
Però per a això és necessari que l’urbanisme siga alguna cosa més que una visió econòmica dels solars.