Publicat el 23 de gener de 2006
De la pancarta a l’agressió
Hi ha un senyor que diuen que mana molt a València,
i que és l’encarregat de parlar en nom del govern de la Generalitat, que un
dia va aparéixer fet un bou perquè per la tele havia eixit una pancarta que no
coincidia amb els seus gustos nacionals. Es veu que va tindre un ataquet de
fervor patriòtic (i malíccia per no haver pogut controlar aquella transmissió) i
es va investir en portantveu no ja del Consell, sinó del poble valencià complet,
i per això va bramar poc amigablement contra ‘atacs’ a una identitat valenciana
incerta però pareguda a la Valencia Castellana. ‘Han insultat al poble
valencià!’ Els excessos no són bons…
i que és l’encarregat de parlar en nom del govern de la Generalitat, que un
dia va aparéixer fet un bou perquè per la tele havia eixit una pancarta que no
coincidia amb els seus gustos nacionals. Es veu que va tindre un ataquet de
fervor patriòtic (i malíccia per no haver pogut controlar aquella transmissió) i
es va investir en portantveu no ja del Consell, sinó del poble valencià complet,
i per això va bramar poc amigablement contra ‘atacs’ a una identitat valenciana
incerta però pareguda a la Valencia Castellana. ‘Han insultat al poble
valencià!’ Els excessos no són bons…
Ara hi ha hagut un atac físic, feixista, amb ànim
d’acollonir. Res de paraules que es poden prendre com un insult, no. Una
agressió contundent a la llibreria 3i4. Crec que els propietaris, els
treballadors i els clients d’aquesta llibreria també són poble valencià. O ho
som tots, o trenquem la baralla, que deia aquell. De moment, el senyor que mana
tant a València encara no s’ha desbravat contra els violents. Si allò de la
pancarta va ser ‘un insult al poble valencià’ (perquè no li agradava), açò
hauria de ser ‘una agressió al poble valencià’.
Esperarem (asseguts) la seua reacció
irada, que si no es produeix pot fer creure que entén que és més perillosa una
pancarta que un assalt d’encaputxats a una llibreria.
d’acollonir. Res de paraules que es poden prendre com un insult, no. Una
agressió contundent a la llibreria 3i4. Crec que els propietaris, els
treballadors i els clients d’aquesta llibreria també són poble valencià. O ho
som tots, o trenquem la baralla, que deia aquell. De moment, el senyor que mana
tant a València encara no s’ha desbravat contra els violents. Si allò de la
pancarta va ser ‘un insult al poble valencià’ (perquè no li agradava), açò
hauria de ser ‘una agressió al poble valencià’.
Esperarem (asseguts) la seua reacció
irada, que si no es produeix pot fer creure que entén que és més perillosa una
pancarta que un assalt d’encaputxats a una llibreria.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent