La Casa del Sacristà s’ha reconvertit en el nou Ajuntament i ha perdut l’encant de l’antigor. La Casa de la Vila sí que manté l’aire històric, però… ens hi podem congelar.
És per això que vam decidir de presentar el llibre a la Casa Santonja, molt més jove que no l’ambient que es retrata en la novel·la, però almenys li dóna caràcter senyorial i digne.
Ara toca tornar a ajuntar-se i abocar idees per a fer de la presentació una cosa agradosa, que incite a llegir el llibre. Hem de tornar a parlar-ne, com en aquell principi. Però el temps ha passat des que va començar tot allò, i tinc quimera que no podrem dur el mateix el ritme de gintònics inspiradors. Ja ho sabran perdonar vostés.