Celebració transoceànica.
N’he fet
jo, de coses rares, però aquesta crec que és de les més destrellatades. Fer-se
un gin-tònic amb un amic és una cosa poc meritòria. Però fer-se’l amb una
distància entre els dos de milers de quilòmetres i de 6 hores, ja té la seua
cosa.
Resulta
que l’amic Josep que viu a Mèxic i jo vam decidir de celebrar el sant amb un
gin-tònic. De manera que vam quedar aquell dia a una hora concreta: ell a les 7
de la vesprada hora d’allà, i jo a la 1 de la matinada. Quan es va fer l’hora,
i amb una certa expectació en el local, la cambrera molt amablement em va
indicar que ja era el moment i em va servir la beguda (com es pot comprovar a
la foto).
No ho
havia escrit ací abans perquè hi volia col·locar la imatge. És que també té el
seu mèrit perquè jo no sabia ni com es feia la foto (tenia dos dies el mòbil que en fa), després resulta que no la podia enviar a Mèxic ni passar-la a
l’ordinador… Un fracàs tecnològic. Finalment, abusant de la confiança de la
germana de Josep, ja tinc la foto fora del mòbil i ell també la té com a
prova de la celebració.