Amotos.
Fa un grapat d’anys (onze, per ser exactes), em vaig comprar una moto de quatre rodes. Després vaig saber que això es diu quad. La vaig comprar en el distribuïdor de la marca Polaris al nostre país, que està a la Garriga. Alguns anys després vaig conéixer la Susanna, que resulta que lllavors vivia pràcticament enfront del local aquell. Ja se sap que el món és un mocador. Em vaig comprar al ‘tractor’ aquell perquè em sentia una miqueta incòmode anant jo sol amb el cotxe per dins del poble. Em sobrava vehicle, però una moto no la puc dur… Una amic em va parlar d’eixos artilugis, i finalment me’n vaig comprar un.
Evidentment, fa onze anys, això va causar furor pel poble. Llevat dels més aficionats al món de les motos, ningú no coneixia aquella mena de mula mecànica mudadora. També va causar una miqueta de desconcert, perquè els municipals (la policia local, amb el nom de tota la vida) no sabien si amb allò era obligat circular amb casc o no.
Em va servir per conéixer un poc el terme, vaig fer alguna expedició pels pobles de les serres de la Vall, l’Alcoià, la Marina… Un dia vaig anar a can Pinet, a Tàrbena, a dinar. Pinet se’n va fer creus en vore’m entrar amb el casc. Volia que telefonara a casa per dir-los que ja tornaria a l’endemà… No li vaig fer cas, és clar. Me’n vaig tornar havent dinat, i l’endemà pareixia un turista britànic quan ha pres el sol: tenia els braços i la cara encesos en flama. Era en ple juliol.
Ara la cosa és molt distinta. No només perquè en el poble ja s’han acostumat a vore’m amb el quad, sinó perquè s’han posat de moda i n’hi ha un fum. Des de l’estiu passat que se n’han comprat molts, i fins i tot en van arribar uns quants en un contenidor des de la Xina. Almenys això es conta, i sembla que és cert. No sé si durarà molt la moda. En el meu cas, la moto aquesta em fa un molt bon paper, i això que per a pujar-hi i baixar-ne he de fer acrobàcies. Quan l’abandone, senyal que les forces estan deixant-me…