Impossible?

Poc abans d’acomiadar-me de Toni Canet, amb les primeres clarors del dia, li vaig dir que fera el favor de no tornar a fer-me cas en un parell d’anys. Havíem acabat finalment el rodatge del videoclip de Miquel Gil i em va vindre de colp el cansament de dos dies massissos, atibacats.

Jo mateix m’havia estranyat de trobar-me tan tranquil davant de la magnitud del que se’ns venia damunt. La instal·lació de llums, decorats, assajos, maquillatge, perruqueria… més assajos. I la xarrada de dissabte. I combina-ho tot i dóna de sopar a uns i altres, i després ja la filmació definitiva amb públic actiu… No era normal aquella tranquil·litat meua, però em va vindre molt bé per a no caure en massa erros.

Vist amb perpespectiva de quasi una setmana, puc assegurar que és un dels embolics més grans que he provocat, ni que siga a mitges. Sabia que aquestes coses del cinema són costoses, però viure-les des de dins és tota una experiència. A més de la gent que he conegut: l’artista de les llums, el de la càmara que no para, l’actor saludador, la cantant esplèndida.

Ara el director treballa amb la versió definitiva: tinguem en compte que no hi ha molt de muntatge, atés que s’ha fet un vídeo que és un pla seqüència, però el treball encara no s’ha acabat. Espere vore’l prompte, encara que siga embastat, però segur que no és aquest cap de setmana, que faig una escapada a les Vinyes.

Més opinions i imatges:

http://1en2.blogspot.com/2010/07/ca-les-senyoretes-i-el-romanc-de-cileta.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/marco
http://blocs.mesvilaweb.cat/adasi
http://www.escolagavina.cat/
http://mercecliment.blogspot.com/2010/07/hores-dart-ca-les-senyoretes.html


http://senyoretes.blogspot.com/2010/07/cileta.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *