Resulta que no anirem a la tele

Era menester que explicara que m’havien comboiat per a actuar en aquest bon programa de La Qüestió de la tele? No.
Vull dir que no era necessari que ho fera, però crec que tocava. D’una banda per agrair la deferència de convidar-m’hi, i d’una altra perquè de no haver-ho fet, en acabant amics, coneguts, saludats i gent que passa pel carrer m’haurien dit poquet i bo per no avisar.
La bona qüestió -i no és cap intent de fer un joc de paraules amb el nom del programa- és que la notícia o avís s’ha convertit en falsa -i torne a no voler jugar amb el fet que l’espai es dedicarà també a les fake news-, ja que la meua participació s’ha quedat en l’aire, o millor dit en terra -ara sí que hi ha mig joc de paraules- perquè un bac improcedent, impertinent i inoportú m’ha deixat fora de joc.
Feia dies que una certa intuïció falsa m’avisava que no podia estar tant de temps sense parar per terra. Potser per qüestió d’estadística fatal, per mala sort, o -com crec jo- per mala llet newtoniana, però el cas és que encondolit com estic per la jassinâ em quedaré a casa fent bondat.
Com que s’havia creat, en poques hores, una certa expectació al voltant del meu numeret televisiu, ja m’han dit que açò no es quedarà així, que no m’escaparé d’anar un altre dia al programa. Aprofitarem la pròrroga per a estudiar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *