No és cert, però queda bé

Fa molts anys, hi havia a les entrades (o eixides) del poble uns grans cartells metàl·lics on es podia llegir amb lletres importants:

OLLERIA
VILLA REAL
ARTESANA E
INDUSTRIAL

Pocs saben que aquells rètols es van posar a iniciativa de donya Marina Gisbert, filla d’un destacat fabricant de cadires local i casada amb un ministre espanyol molt pagada del seu poble natal.

La història no és certa, però segur que la versió real -que no conec- de com es van posar aquells cartells és més prosaica.

La de la filla del torner, fruit de la inspiració literària d’Isabel-Clara Simó, és la ‘Història exemplar de Marina, donzella de l’Olleria’, que vos convide a llegir en el llibre És quan miro que hi veig clar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *