Una entrevista i un documental

foto (6)Les coses no saps mai com vénen. Una vesprada d’estiu, (i ara pense que en deu fer ja dos, d’estius, d’això) em vaig deixar al doctor Olivares, al Toni Canet i a Miquel Gil a Ca les Senyoretes al·lucinant moniatos sobre un documental que el calciner de Llutxent tenia mig començat. L’apoteosi final que imaginaven per al film aquell era digne d’una superproducció, i això que només havien begut café (de cafetera) i aigua.

Com era d’esperar, un altre personatge a qui van encolomar aparicions per allà era Botifarra, una d’aquelles persones a qui és impossible que li caiga casa damunt.

El procés d’aquell documental ha anat fent-se llarg (encara que no molt més de l’habitual), però sembla que aquest hivern es podrà acabar. I si deia al principi que no se sap mai com vindran les coses és perquè, coincidències de la vida (un pèl provocades, tot s’ha de dir), les primeres imatges públiques de la pel·lícula documental de Toni Canet sobre les faenes de carboners i calciners s’han donat a conéixer a través d’una entrevista a Botifarra que un servidor i l’Àngel Cano li vam fer l’altre dia. És això que, sense buscar-ho, sempre estic pel mig com els dijous.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *