Parlo en passat, però, perquè la margarida encara no havia perdut totes les fulles. Aquest dilluns, Joan Barril l’ha entrevistat a la seva república radiofònica. Li ha demanat per la manifestació de Brussel·les i tant la pregunta com el to de la resposta m’han fet pensar que li sabia greu haver-nos menyspreat d’una manera tan diàfana. Ho ha matisat una mica, però tampoc podem dir, encara, que ens doni suport incondicional.
Però dins de la resposta ha vingut la darrera fulla… de moment. El problema és que m’he cansat de veure’l desfullar-la. Jo, de candidat sobiranista per a les eleccions europees, ja en tinc. Per tant, se’m fa feixuc haver d’estar pendent d’allò que fa o deixa de fer, diu o deixa de dir, el candidat de CiU. Em quedo, però, amb la darrera: “això de l’estat propi està molt bé, però abans és l’estat propici”.
Queda dit, doncs, i aclarit. L’estat propi no és una prioritat per a Tremosa. No el faran fora de la XBS perquè, encara que sigui en segon terme, ho continua volent. Discrepo, amb tot, de la seva anàlisi. L’estat propici ja no és possible. Per això anem a Brussel·les. Les coses han de tenir data de caducitat, termini, i l’Estat espanyol ja l’ha superat. Quan vulgui, Sr. Tremosa, ens veiem al final del trajecte, però espero que no li sàpiga greu si no l’espero, si no espero el seu tren i prenc el que surt abans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vigila que el que surt abans no s’espatlli a mig camí, Xavier! Que en això dels trens en aquest país ja hi tenim el cul pelat! 😉
Jo votaré a Ramon Tremosa.
Ho faré perqué és pùblic i notori que és un sobiranista de pedra picada.
Ho faré perqué un gran resultat de Ramón Tremosa será un aval perqué els sobiranistes de CiU s’imposin a la federació, cosa que no només será bo per la federació sino també per Catalunya i és quelcom que ha de ser benvingut per qualsevol sobiranista no sectaritzat.
Ho faré malgrat que Oriol Junqueras, segurament també és un sobiranista de pedra picada, però es presenta per un partit que te totes les seues estratègies, les que ens ha volgut vendre, en fallida.
I per acabar, votaré a Ramon Tremosa per evitar que ERC tregui un bon resultat, i d’aquesta manera, al si del meu ex partit, hi hagi una neteja general que envii a l’atur a tots aquells que han lliurat les institucions de la nostre Nació a qui governa Espanya inpedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya, i que han satel.litzat ERC al PSOE secció NE d’una manera vergonyant.
Per aquests motius votaré Ramon Tremosa. Però és clar, aixó és una democràcia, i tothom pot votar a qui vulgui.
Jo també vaig seguir l’entrevista radiofònica al Sr. Tremosa, i tal com el Sr. Joan Barril li va engaltar, el vaig trobar fet ja tot un polític, vull dir amb els tics d’aquella classe que no sé mai distigir entre els covards dels que no volen reconèixer que tenim “la fera ferotge” a casa i a sobre, i els tàctics dels que fan esgrima en primera línia de foc. Però més enllà d’aquesta desorientació vodria remarcar que si el Sr. Tremosa va al Parlament europeu a construir un “Estat propici” per a la nostra independència, pensant-ho bé i en el cas que ho aconseguís mínimament, seria una gran ajuda per a la causa de la revolta contra els drets de conquesta que dia a dia ens apliquen. El desenllaç de la nostra tensió amb l’Estat que ens espolia i ens maltracta serà més o menys incruent segons sigui la implicació europea ,i en les paraules del Sr. Tremosa hi ha doncs al meu entendre el que hauria de ser el punt de trobada amb el Sr. Oriol Jonqueras. Per experiència més o menys amarga sé que al votant ciueta se l’ha de tractar amb cotó fluix, és espantadís de mena i sovint porta plom a les ales, i per tant podria ser molt bé que el Sr. Tremosa conscient de que no pot espantar el galliner d’on ha de recollir els ous no alci gens la veu però després faci una feina ben profitosa. Ja estem una altra vegada en campanya i el debat queda una vegada més ajornat sota el soroll en que s’ha transformat per desgràcia la democràcia banal que ens porta a la ruïna nacional i humana.
Des que en Tremosa va decidir anar per CIU a les europees ha rebut crítiques per totes bandes, ara només faltava que es dubtes del seu sobiranisme. No ho sé, parlés molt de trens i facebooks. Primer, crec que és possible viure sense estar pendent del facebooks i per altra banda cada cop hi ha més gent que té clar en quin tren vol pujar. El darrer cop que vaig pujar al tren d’Esquerra no em vaig moure de l’estació.
És curiós que l’altre dia pensavva si havia estat massa dura en criticar les declaracions d’embolicar mots del candidat Ramon Tremosa.
Precisament per la seva capacitat i potència intel·lectual em sap especialment greu de veure-ho. I així li responia a algú que m’ho intentava justificar en termes de que cal dirigir-se als catalans porucs i covards.
El que d’entrada vaig pensar és, que bé podem acabar dient coses com ara que “si ser sobiranista és esmorzar torrades i cafè (posem per cas) jo també ho sóc”. Ja, no és gaire fi, però ho dic així per evitar allargar-ho, que no cal.
Sobre trens, ara acabo de tenir una conversa amb una organitzadora de viatges en tren a Europa, sobre el dia 6 de març i la disponibilitat i preus de tren que deixa sense arguments als qui no volen veure la potència de DeuMil a Brussel·les, per exemple, i com a cas d’esclat definitiu de tantes feines d’aquests dos o tres anys pasats.
Parlant de trens…
Jo ja sóc conscient que CiU sempre ha anat amb els Ferrocarrils de la Generalitat, els coneguts com a carrilet. Aquells trens una mica vells i atrotinats, no gaire ràpids ni lluents.
Però també hem vist com uns altres, més catalans, si pot ser, ens anunciaven que vindrien en un TGV a l’estil europeu, nou de trinca, que ens enllaçaria amb Europa per la via de la independència. A l’hora de la veritat on han pujat és en un AVE que no arriba a 200 per hora i que, en realitat només porta a Madrid i Sevilla.
Potser que ens deixem de trens i, ara que tindrem companyia aèria catalana, ens decidim a moure’ns en avió, no??
Qui ens farà embarcar??
Xavier,
és una llàstima que ens prestem a la batalla que més desitgen els nostres adversaris (els adversaris a l’Estat català). Em sap greu que caiem en el parany d’enfrontar Junqueras amb Tremosa i em sap més greu venint de tu.
Però, què hi farem! Tens tot el dret a dubtar del sobiranisme d’en Tremosa i a fer una cursa de qui és més independentista. En tot cas, potser creus que el discurs real (el dels fets i el govern) d’Esquerra és el que farà servir en Junqueras per mirar de salvar els mobles del partit?
Jo no posaré mai en dubte l’independentisme del Junqueras. És un independentista de cap a peus i molt bo, molt preparat. Em sap greu que li toqui trencar-se la cara per aquells que la seva gran aposta estratègica és el tripartit i ara quan veuen la que els pot caure, posen a un indubtable independentista a salvar la situació.
Repeteixo que em fa llàstima veure com molts sobiranistes esteu caient en el parany de molts mitjans de enfrontar els nostres candidats.