BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
802 “Per què passa tot el que està passant ?” per Josep Castany, Director General de Catalunya Acció.
10 febrer 2007
Per què passa tot el que està passant ?
Les persones que ens contacten interessades en conèixer el projecte de Catalunya Acció ens mostren una preocupació profunda per la situació actual del nostre país com a resultat del fallit projecte d’encaix Pujol/Mas (alguns dels seus en diuen directament estafa) i per la disbauxa i renúncia nacionals amb la què ens ha obsequiat l’ERC d’en Carod/Puigcercós (alguns dels seus en diuen traïció) recolzant el demagog d’en Zapatero, el tocacampanes d’en Maragall i l’estalinista Montilla, tots tres amb l’objectiu clar de dissoldre Catalunya dins d’Espanya. Dels peperos, dels sociates i dels eco-dels-sociates evidentment ni ens en parlen perquè la gran majoria d’aquests només tenen Espanya ocupant el seu cervell i Catalunya només ocupa un petit raconet marginal. Diuen que són catalans. És clar que són catalans; de residència, però nacionalment espanyols.
Però a més d’aquesta preocupació pel país (el nostre és clar) ens trasmeten una inquietud, una angoixa, un neguit, pel caire que van agafant els esdeveniments polítics a Catalunya i a Espanya. Des del fet que el lehendakari Ibarretxe hagi d’anar a declarar davant d’un jutge per dialogar amb Batasuna; passant per les recents manifestacions a Madrid amb banderes d’Espanya franquistes i amb crits de "España, unida, jamás será vencida"; per la recusació del jutge Tremps del tribunal constitucional i la possibilitat de declarar espanyolament inconstitucional el nyap d’Estatut, i així anirem trobant cada dia un nou despropòsit en aquest disbarat de semidemocràcia anomenat Espanya. I aquesta angoixa és producte de què no comprenen, no saben interpretar per què està passant tot el que està passant i quines en poden ser les conseqüències.
La resposta és ben senzilla. Tota la deixalla que es va heretar del franquisme (càrrecs polítics, jutges, funcionaris, defensors dels règim, militars, periodistes, etc.) i que no es va higienitzar des d’un punt de vista democràtic, es va amagar durant trenta anys sota la catifa amb l’invent de la transició, invent patrocinat també pels nostres covards polítics catalans fent-nos creure que l’oblit de la ignomínia podia ser un bon fonament per a construir l’edifici democràtic. La història té una mena de llei que diu que "tots els conflictes nacionals que no s’han resolt (o eliminat) tornen a resorgir en el futur", i l’oblit d’aquests trenta anys l’únic que ha fet es retardar el ressorgiment del conflicte nacional. El procés estatutari a Catalunya ha estat l’espoleta que ha fet esclatar la capsa de Pandora d’Espanya, que és Catalunya i no el País Basc. Ja ho va dir Felipe González quan governava: "Me preocupa más el catalán que la bomba más mortífera de ETA".
A aquest nou escenari polític inestable cal afegir-hi un altre ingredient. Els espanyols tenien una certa vergonya col·lectiva d’haver tingut un dictador durant quaranta anys que se’ls morís al llit, i per això mateix no fardaven gaire de ser espanyols, ni entre ells ni quan viatjaven per l’estranger. Estaven com continguts. Però amb els vuit anys de govern Aznar tot això va canviar. Aznar va fer que els espanyols tornessin a sentir-se orgullosos de sentir-se espanyols i tornessin a treure pit. En Pujol no va recuperar l’orgull dels catalans. Al contrari, quan més ens insultaven (que si lladres, que si insolidaris, etc.) més abaixava el cap, amb la consegüent pèrdua d’autoestima i dignitat del poble català.
A tot aquest ambient políticament enrarit afegim-hi la maquinària de propaganda espanyola de les tertúlies de ràdio i televisió i dels diaris, que jugant amb els sentiments està encenent els ànims i l’odi dels més ignorants des de fa temps, exactament com feia la televisió Sèrbia. Ja li deien els vells sacerdots que aconsellaven un jove i preocupat Ramsés per una petita revolta del seu poble: "Estigues tranquil Ramsés, ja ho resoldrem nosaltres. El poble va cap a on bufa el vent". I evidentment, eren els vells sacerdots que feien bufar el vent cap a on volien, exactament igual que els "sacerdots" de la idea feixista d’Espanya que podem trobar a les ràdios, televisions i diaris. L’odi i la catalanofòbia no es creen per generació espontània.
O sigui, que després d’aquests trenta anys de falsa convivència harmònica i de que el procés estatutari català ha obert la capsa de Pandora d’Espanya, el poble català se sent vençut i desamparat perquè els nostres polítics no el defensen i mitja Espanya i una part de l’altra està treient altre cop el pit i agafant carrereta amb el garrot a punt.
La transició espanyola va ser com un càncer mal curat i ara Espanya està entrant en metàstasi, és a dir, pólíticament s’està desintegrant. Com a resposta a això en Mas i en Pujol diuen que si el tribunal constitucional rebutja l’Estatut s’haurà de modificar la constitució espanyola. Modificar la constitució espanyola quan Espanya està rebentant? Que s’han begut l’enteniment? I en Carod diu que si el tribunal constitucional tomba l’Estatut només quedarà la via sobiranista. Quin independentista més estrany aquest Carod que és o no independentista en funció del que diran uns jutges espanyols sobre l’Estatut. Costa de creure que tres persones puguin dir tantes rucades en tan poc temps. És clar que després de 300 anys de colonització i 40 de dictadura que van acabar amb el bo i millor d’aquest país es pot esperar tot dels nostres polítics. Encara queda alguna ànima ingènua en aquest país que creu que podem posar el nostre futur en mans d’aquests polítics? Encara hi ha algú que dubti que ens cal una profunda regeneració política i nacional que ha de construir-se en base a un nou pensament polític de trencament amb Espanya, uns nous homes i dones lliures al capdavant del país i edificant un nou edifici que és l’Estat Català?
Alguns ‘grans interessats’ de grans empreses i caixes d’estalvi i alguns babaus que omplen paper de diari es van pensar que tancant el tema de l’Estatut i aprovant-lo les aigües es calmarien. Per això van enviar el secretari Mas a pactar amb en Zapatero. Tal com està redactat l’Estatut, amb temes mal tancats, que a Madrid en passen tranquil·lament quan fan les lleis, i amb un saqueig sistemàtic dels impostos dels catalans de més de 15.000 milions d’euros anuals que no es reduirà, el trencament d’Espanya està garantit i el procés final tot just ha començat. Espanya és un edifici que no es pot rehabilitar, té aluminosi i en fallen els fonaments. Si els catalans som una mica intel·ligents, si ens queda una mica de dignitat i si tenim una mínima estima pel nostres fills i el seu futur hem de sortir-ne aviat abans aquest edifici no ens caigui a sobre.
Un expert anglosaxó en geoestratègia i relacions internacionals em comentava recentment que en àmbits diplomàtics, militars i entre els caps d’Estat és ben coneguda i acceptada des de fa anys la idea que Espanya és l’àrea d’Europa amb més similituds amb l’exIugoslàvia. Concretament, i per l’apreci que ens té als catalans com a poble mil·lenari i per l’aportació que en molts àmbits hem fet a la humanitat, em confessava: "Els catalans heu d’espavilar-vos i preparar la vostra independència. Seria ben rebuda a nivell internacional. Heu de pensar que Espanya està repetint amb paràmetres ibèrics el que els serbis van fer amb paràmetres balcànics".
Des de fora estan molt amatents al que passa a Espanya, i molt especialment amatents als moviments que fem els catalans. Ja és hora de que algú en aquest país comenci a moure encertadament les peces de la partida d’escacs definitiva: la de la nostra independència. Els homes i dones de Catalunya Acció ja ho estem fent. Amb intel·ligència, estratègia, audàcia, determinació i coordinació. Qui vulgui un futur digne i pròsper per a ell i els seus fills ja sap a quina porta ha de trucar. I com bé ens recorda l’Albert Ubach, membre d’aquest equip: "Catalunya és un país de vencedors, simplement perquè si no no seríem catalans".
Josep Castany, 42 anys
Director General de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Escolteu ben clar, Castanys, Espots, Molins, Carreteros, Mas, i resta de púrria convergent, semi-convergent o submarins de convergents, apareguts magicament una vegada CiU ha perdut el poder: en qualsevol país del món als separatistes que volen trencar una nació i deixar una gran part d’ella en mans dels imperis veïns se’ls diu TRAIDORS, i se’ls rebutja com si foren pitjor que l’olor d’una merda de gos. Vosaltres no pareu d’intentar trencar el projecte d’una Nació Catalana unida, pas previ a l’etapa clarament independentista. Esteu intentant-vos carregar l’únic partit nacional i d’esquerres que tenim, perquè vosaltres ni creieu en la nació completa ni sou d’esquerres, només una colla de regionalistes rebotats nostàlgics del pujolisme.
Sembla que el vostre gra en el cul es diu Esquerra, i canseu amb tant d’atac a Esquerra i tot el que faça olor a ella. Això és símptoma que som molt necessaris per a la nostra societat. Esquerra ha adaptat un logo que serveix per a tota la nació i han vingut els Carreteros i els seus traidors a carregar-se’l i a tornar a una Esquerra regional i filo-convergent, una Esquerra separatista (és a dir, trencadora de la Nació sencera) que no creu en la Nació Catalana completa i que vol deixar el País Valencià en mans dels espanyols definitivament. Per molt que parleu del País Valencià o dels Països Catalans en algun moment per a despistar tant els de Reagrupament com els de Catalunya Acció, tanto monta monta tanto ambdos regionalismes, no enganyeu ningú.
Que us quede ben clar que anem a lluitar amb totes les forces contra separatistes i regionalistes de la vostra calanya, infeliços, i que als filo-convergents, ablaverats i púrria semblant la coneixem bé, per moltes disfresses que es posen. Ara us disfraceu de grup il.luminat més paregut a una corporació ianqui que a un col.lectiu independentista nacional (CA) i d’una pseudo-corrent "interna" d’Esquerra que fa només soroll fora i cap crítica interna i que té més seguidors entre els convergents que entre els militants d’Esquerra (R.cat). Per a mostra, un grup o corrent o el que siga creat fa 4 dies, Esquerra Independentista, té ja tants adscrits del partit com Reagrupament, i això sense els mitjans de comunicació convergents al seu servei. I és que és clar, un veritable grup independentista d’esquerres no seria mai patrocinat per cap mitjà filo-convergent.
I no us enganyeu, infeliços nostàlgics del pujolisme. Açò no ho escriu cap defensor de Carod, tot el contrari. L’única diferència és que qui de verititat estima la millor eina que tenim per a la independència de TOTA la Nació, que és Esquerra, fa les crítiques ON i COM ha de fer-les i no li fa el joc als enemics mostrant els draps bruts a tot arreu. A València teniu els majors enemics que pugueu imaginar-vos, separatistes indecents. Qui vol trencar la Nació i prescindir de la meitat del país per lliurar-lo als espanyols ens tindrà davant, i podeu riure-vos dels espanyols, perquè l’odi que us tenim nosaltres no el podeu ni imaginar. Als espanyols colonitzadors els odiem de sempre, però almenys no enganyen ningú. A regionalistes separatistes regala-pàtries camuflats de patriotes els tractem com a allò més baix i repugnant que ens podem trobar.
Carod sabem que és un narcòtic i està fent una política perillosa quasi liquidacionista. Però sabem on hem d’arreglar la situació de forma constructiva. Però Carretero i els seus amics són un tumor cancerigen maligne que cal extirpar com més prompte millor. Per molt que us rebente, Esquerra Republicana és i serà un partit d’ESQUERRES i de TOTA LA NACIÓ.