Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
Raons d’un NO, si fos dirigent d’ERC
Podríem començar per la raó més important però no la més sovintejada pels viaranys de la política que es la de mantenir la dignitat. Tan difícil és?
Esquerra en aquests moments tant si diu SI o NO està fora del govern de la Generalitat en un termini no més llarg d’any i mig, i fora dels àmbits de decisió de Madrid durant 8 o 12 anys. Perquè algú és tant innocent de pensar que en Zapatero (Rubalcava) i en Mas no han elaborat un calendari on marqui que en Mas serà President de la Generalitat, encara que estigui per sota del PSC en vots i escons(sembla de riure però és més molest el PSC que CIU, pel PSOE). L’únic dubte existent és quin ministeri ocuparà en Duran, encara que sospito que s’està pixant a sobre somniant en el d’Exteriors, només el temps em traurà o em donarà la raó.
Si dóna el seu SI, ERC, és trobarà fora dels àmbits de decisió i possiblement amb una força més minvada que l’actual a causa del descontentament de les seves bases per seguir la tan denostada tàctica del peix al cove.
En canvi el NO d’ERC, que molts periodistes i tertulians s’encarregarien de comparar-lo amb el NO del PP encara que sembli ridícul, podria donar resposta a molt ciutadans que no s’han empassat l’esquer i que n’estan farts de polítiques de curta voladaque només fan comptes per quan governi el PSOE. Però, i quan governi el PP? Altre cop a patir?
És per aquest motiu que ERC a les últimes eleccions va passar de 12 escons a 23, cal recordar-ho. Ningú s’ho esperava, i tant PSC com CIU van baixar les seves expectatives electorals. I, amb un digne NO, persones desencisades per la poca valentia dels dirigents de ICV, PSC o CIU podrien donar la confiança a un partit polític que no s’arronsa davant de res.
Ara, una vegada decidit el NO s’ha de sortir del govern Tripartit perquè podria donar la sensació que els cotxes oficials i les cadires de les conselleries poden més que la dignitat, i no esperem altre cosa que aquells que les volen recuperar a tota cosa, CIU, farà sang i forat en la gent. Em de recordar que en Josep Lluís Carod-Rovira ha sigut l’únic polític català que ha tingut la valentia de renunciar a tot això, l’únic. Ni ensorraments del Carmel, ni bailoteos en la Disco mentre hi havia una alerta.
Per tant, anunciaria el trencament de l’Acord del Tinell i del Govern, i si volen els altres dos partits, PSC i ICV, eleccions per després del Referèndum. I que la gent digui el que pensa de tot plegat!!
Potser acusarien a ERC de partit poc realista i radical, però en aquest cas ERC haurà marcat les línies polítiques a Catalunya i en portarà la veu. I no com passarà a partir d’ara que ho farà el calendari pactat del PSOE, amb l’ajuda de CIU. Marcarem el ritme des de Catalunya i no des de Madrid.
Ara, aquest no ERC ha de ser un no sustentat per les bases, pel jovent, pels músics, pels actors, per la gent, pels casals, per les associacions, pels moviments socials. I amb alegria, amb concerts, amb recitals, amb festes, amb aplecs als pobles i ciutats, … Per mirar de recuperar aquesta il·lusió que ens han tret a traïció.
Sincerament, crec, és una oportunitat perquè ERC sigui un partit polític gran. Que és la meva opinió de partit gran, Francesc Marc Alvaro, no per baixar-se els pantalons i dir que som els millors.
I tot això amb el risc de quedar com un pardal i que avui ERC doni el SI. Però que hi farem un també s’havia cregut allò de la unitat catalana a l’hora de pactar l’Estatut. Innocent que és un …
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha cap mena de dubte que erc dirà un sí crític. I mols us haureu d’empassar moltes de les paraules que heu dit des del dissabte, marcades pel menyspreu, l’odi a l’Artur Mas i a CiU.
Bàsicament d’acord amb tu, excepte en deixar el govern de la Generalitat.
Senzillament perque és el que vol CyU, i encara menys abans del referendúm, doncs poden acusar a ERC d’irresponsabilitat, rabieta i moltes coses més i amb fonament.A banda de que estan al Govern et garenteixes un minin de cobertura mediàtica per exposar les teves raons( el gran handicap que tindra ara ERC).
Partim de la base que fagi el que fagi ERC, sera criticada, si trenca el govern sera el PSC i ICV els que matxacaran, i també cal recollir vots en aquesta direcció, si volen que trenquin ells( Psc-ICv) i que quedin com els que han acabat amb el pacte d’esquerres.Això és molt important, cal fer forat també en aquest electorat si volem canviar la situació politica a Catalunya per arrivar a l’Independència, aquesta ha estat la gran aposta d’ERC, i ara no es pot llençar a les escombraries perque els traïdors de CyU ho diguin.
Per anar a totes, no nomès cal demostrar fermesa i dignitat quan correspon, també cal donar imatge de partit de govern, la situació és molt complicada, però si ERC juga bé les seves cartes( últimament la politica és com el poker), amb unes eleccions a un any i mig vista( temps per comprovar feacenment que aquest estatut és una merdeta), se li pot girar la truita a CyU i fer que en Mas s’empenedeixi de la seva traïció.
Un traïdor que es ven per imteressos personals com en Mas, no és mereix de cap de les maneres ser president de Catalunya.
Basicament estic d’acord amb l’anàlisi que fas. Però al marge de la decisió política que prengui ERC, els ciutadans d’aquest pais han de decidir si volen seguir vivint agenollat’s. Jo no vull. I m’oposaré tant com pugui a aquest estatut dels botiflers. Vull poder mirar als ulls als meus fills.