Sé que trenc una norma, i jo ja no li veig la gràcia a la trencamenta de normes, si són pràctiques i no són irracionals o inhumanes. La norma és que l’Alborada i el Simulacre i tot això, només és el dia de la Patrona. Aquell dia, l’Alborada no ha de parar de sonar, però després dels focs s’ha acabat la Patrona fins l’any qui ve. El cas és que l’entrada en tropell dels Cristians al Tedèum ha fet incòmoda i insufrible la meva condició d’heretge, eternament.
Els goigs a la Mare de Déu dels Àngels d’en Costa, acabat el Tedèum d’en Tortell, fa que centenars i potser milers de Cristians aixequin el garrot tots alhora en sentir-ne els primers compassos. És d’un gran efecte estètic; és un gest simultani i espontani. M’admira la sincronicitat amb què es produeix, atès que tothom a n’aquelles hores ja va molt passat de rosca.
Puix Patrona Vós sou de Pollença,
santa Reina dels Àngels del cel,
feis que el poble d’on fóreu defensa
per a sempre vos sia feel!
Si dins les ones lluu la nostra illa
com una bella copeta d’or,
Pollença encara damunt hi brilla
com esmaltada, garrida flor.
Té valls fruiteres, fonts abundoses,
té puigs que aixequen el cor a Déu …
I Déu ses obres les més hermoses
les da a Maria com a dot seu!
…
Que no s’acabi, Reina volguda,
la vostra santa protecció.
Si la té el poble desmerescuda,
n’és el cor vostro font de perdó.
Com ja los pares vos invocaren,
també us invoquen encara els fills:
los temps de moros ja s’acabaren,
mes temps són ara de nous perills!
(Pollença 1889)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per a certes sincronicitats, en el dia just, no hi ha res com anar passat de rosca.
M’ha recordat l’Himne a Sant Zenon d’Arenys. Segur que tambe hi deu ser A You Tube. JA te’l buscaré.
Gràcies,