Ulisses20

Oh poble d’arbres i de rius,
poble de solcs i de collites.
Poble de llibertats que tornen
i predominen.

Així vindran, com rius llarguíssims,
jorns de llibertat cristal·lina.
Empenyeran vents favorables
i altes banderes.
V.A. Estellés

Finalment eixirem de Bétera a dos quarts de tres, hem quedat a l’abeurador, i pegarem cap al nord, per aplegar-nos a Vinaròs, més de mil esforçats que venim a rebre la gent del nostre país que ja fa via lliure. L’any passat vam fer les vacances al final del terme, gairebé a tocar del riu Sénia, a un tros a peu de les Cases. Passàvem a pescar i tornàvem, passejàvem i tornàvem, per aquell camí de pedra vora la mar a la casa que teníem llogada. Els propietaris de la casa de Vinaròs eren del nord. No sé si vindran demà, d’ací unes hores, a passar-mos el testimoni. Amb la resta de milers de catalans que han sigut capaços del gran somni.

Pugem des de Bétera, a acollir una filera, una gernació, un rastre de centenars de milers d’homes, dones i xiquets, una proesa que ha deconstruït una utopia i l’ha convertida en realitat. Una altra mostra del que som capaços, si ens llevem prompte i treballem dur. Els catalans saben treballar dur, sens dubte, i mereixen allò que vulguen decidir, la independència. Com mereixen que els valencians, malgrat que siga un jorn feiner, pugem a rebre’ls. Benvinguts.

que els déus i els vents ens siguen molt propicis.
creua el País un vent de veles i de poltres.
en el nom de València,
amén.
ací s’acaba la introducció.
V.A. Estellés