València que comence a pensar el color
L’homenic Bauzà ha despertat un gegant que no pararà, malgrat que dimitís (seria el menys vergonyós) o la retirada del decret. Perquè l’ànima de la identitat i de la pertinença no s’adorm amb tanta facilitat, un colp l’emoció és tan col·lectiva i extraordinària.
Què farà València, ara? Per quina sorpresa es decantarà el País Valencià i quin efecte ens portarà a triar color de samarreta reivindicativa? (blava no, collons). La reivindicació de la llengua encara no és majoritària, a València, i malgrat que la situació social és ara mateix crítica, tampoc no somou suficient per determinar un què suficientment cridaner que aplegue una gernació de valencians a jugar-s’ho tot (és el que han fet a les Illes, els mestres). Ni arruinant-nos Bancaixa, la CAM o banc de València, ha sigut suficient per despertar-nos. Per tant, l’economia no és prou reclam, ni el camp, ni la desocupació, ni la liquidació del paisatge, ni l’abús de les elèctriques, ni… Els valencians semblem el masoquisme fet consciència. Potser les falles o la idiotesa, no ho sabem, a curt termini, però entre els valencians també saltarà una gúspira que ens obrirà els ulls, no ho dubteu, com ha passat a la resta del país, i llavors també haurem de lluir una samarreta. Aquesta serà la segona cosa que triarem, el color de la reivindicació que ens tornarà a situar amb la dignitat necessària davant el món.
#29sTotsSomDocents Per molts anys als docents de les lles, que han sabut guanyar-se els seus perquè els feren costat en tot moment. Han demostrat al món quin honor representa la professió de mestre. La pròpia Finlàndia estaria orgullosa d’aital dignitat.
S@lut