Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Una festa molt lluïda, a favor del país

Ens havien convocat els premis Jaume I, que lliura el Casal del mateix nom del Camp de Túria -la seu és a Llíria. El seu president, en Ruben Pitarch, va començar els parlaments agraint la presència de tanta gent (no desmereixíem els Octubre). És el tercer any d’aquesta iniciativa, però molt de temps d’anar organitzant cultura i país des del Casal, amb un programa  farcit d’activitats i voluntariat a favor de la cultura en majúscules. L’altra, aquella que gairebé mai no té finestra ni presència dins els programes locals o provincials o regionals.
Pep Ricart va ser dels primers a rebre el guardó: va improvisar una actuació memorable, que ens va fer veure la mar, més enllà de l’escenari, a tant de públic com aleshores omplia el centre Sociocultural de l’Eliana (s’hi havien afegit els que només venien al lliurament i al concert de Tres fan ball). L’Associació 9 d’Octubre de Vilamarxant va rebre el segon guardó de la nit, amb un discurs senzill, d’agraïment, per tots els que fan possible un viure més digne des de l’interior de la comarca, a Vilamarxant. On caram és, Vilamarxant? El seu president, Voro Borque, un altre incombustible tot terreny del Camp de Túria, també membre de la Coordinadora Escola Valenciana del Camp de Túria, se sentia molt satisfet. Finament, Juli Hurtado, director del Cor de l’Eliana, i Xelo Garcia, van rebre el tercer guardó, que van agrair amb una actuació vibrant d’aquesta peculiar formació de la comarca, amb un ‘Que tinguem sort’. A més, Ramon Asensi i un parell de tabaleters de la colla ‘Xe quina burrà’, de Bétera, van anar lligant una cosa i una altra, musicalment, mentre els periodistes Miquel Calvet i Francesc Pérez feien de relators de les lloes.
Després d’una hora llarga de retard, el punt final amb Tres fan ball: el Vicent, el Manuel, el Fabrici, el Xino i el Salva. Vam acabar ballant la majoria, sobretot els que no veníem mudats, perquè el ball popular, la polca, la jota, el vals, demana, com explicava el Vicent per avisar-nos, que avui tots bevérem aigua amb sucre, amb un rajolí de llima, per allò dels cruiximents de tant d’esforç nocturn. Sort del guany d’una hora que, anit, no vam perdre de vista en cap moment. De tot plegat, l’enhorabona al Casal, per una organització pulcra i una nit excelsa.



  1. A Benaguasil hi hà un centre cultural, l’ATENEU, on una colla de veïns, amants del país i la cultura, treballen de difondre-la en un poble tan hostil als canvis com aquest. També hi hà, al mateix centre cultural, una colla excursionista, El Centpeus, que descobreix els tresors naturals de la comarca i la resta del País a tot aquell que vulga apuntar-s’hi, de bades, a les excursions que organitzen cada dos diumenges. Fins i tot hi và gent de València capital. Espere que algún día també es reconega la tasca tan important de l’ATENEU de Benaguasil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent