Ulisses20

Ahir vam ser a Barcelona per rebre el premi Joan Triadú, dins els XXX Premis Baldiri Reixac. La cerimònia de lliurament es va fer al palau de Pedralbes, davant les màximes autoritats del país del nord i una nodrida representació del món de la cultura i de l’educació. Hi havia molts mestres, alumnes i amics d’escoles guardonades i reconegudes pel treball, pels projectes, per la història que van bastint conjuntament. Pel camí fet.
I ves que ens queda tant a fer; tot plegat sembla que a penes si comencem a desllorigar l’objectiu. Va deixar escrit el rector Baldiri Reixac, al seu llibret Instruccions per a l’ensenyança de minyons (XVIII): ‘Entre totes les llengües, la que amb més perfecció deuen saber los minyons és la llengua de sa pròpia pàtria.’

Amb la discussió de més hores de castellà, amb l’acarnissament contra mestres valencianistes, i amb més perles que podria afegir-hi, sembla que no ens en sortim si no és amb conflicte, amb oposició, amb més falques a les rodes perquè l’objectiu, el bell propòsit d’aquell mestre precursor, arribe a mig camí.

Però avui volia fer un tancament gojós, per tan bé que ho vam passar. Per com ens van atendre, pel suport rebut durant tants anys, pel premi rebut, que és una distinció màxima, que ens ompli i ens fa continuar. Per tant com vam riure en les onze hores d’autobús, Picanya-Barcelona-Picanya, i en les sis d’estada a la capital. Pel sopar entre els amics, entre els mestres, per la passejada final pel barri vell… Per com els xiquets ens van acomiadar i rebre i encara volen saber tots els detalls. Pel goig i la sort que tenim de treballar a l’escola, i vosaltres que ho pugueu veure. Moltes gràcies.