Ulisses20

17 de gener de 2023, Sant Antoni

Avui, dia de Sant Antoni , un jorn de vent i de matacabra d’última hora, hem començat el tercer curs de literatura amb el professor Enric Iborra. Aquest erudit valencià per força que ens veurà grans, els alumnes —de jubilats en serem el 95% dels assistents—, però ens fa sempre unes lliçons de discurs fluïd, distés, tan senzill com profund.  Enguany el tema del curs són els diaris de tres escriptors de primera: josep pla, joan fuster i josep iborra.

La primera classe consistia a explicar-nos quatre detalls dels diaris, o dietaris, la dualitat privat-públic, sincer-complet, l’envit literari dels autors, i el desig de publicar-los en vida (a partit del s. XX), a datar els primers grans diaris universals (Stendhal, Montaigne, però també Wolf, per exemple). A partir del s. XVIII, el mestre ens informa que ja n’hi ha bons exemples de diaris amb interés literari. Després, la sessió d’avui al Centre Octubre, se centrava en el primers dels llibres de referència que treballarem: el quadern gris de josep pla. El professor Iborra ha triat uns quants fragments que ha llegit en veu alta, malgrat que avui la seua veu patia l’esforç, i destriava fragments del llibre editat el 1966, quan l’autor ja tenia seixanta anys, d’uns altres fragments que, aquesta vegada sí, eren de l’original que va fer Pla amb vint anys i escaig. Segons el professor Iborra, ja ho deia ferrater, amb aquella joventut no es podia escriure un volum de vuit-centes pàgines amb aital mestria. “Si fins i tot podia passar per una gran novel·la, aquest diari!”. Hom ja ho sabia, que aquest quadern que sembla un diari, és un llibre elaborat molt després, amb un estil i unes maneres que ensenyen un Pla més madur, més conservador, menys enèrgic i menys agosarat que no de jove. L’obra, l’estil de les frases, el ritme, l’adjectiu precís… Els fragments de la lectura són un regal, malgrat algunes contradiccions voluntàries. Dos eixos centrals, remarcava el professor, un jove que creix i madura, i la gran decisió de voler convertir-se en escriptor…

“És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió —ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida—, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?”

Josep Pla, el quadern gris OC 1, p. 451

En la primera sessió, el professor Iborra també ha fet alguns comentaris dels altres dos dietaris i ha afirmat, sense vacil·lar, que som davant tres llibres que contenen la millor prosa catalana del segle XX. Sort encara que ens hem apuntat a gaudir-ho. Entre el públic hi havia escriptors, mestres i professors retirats, estudiants, un equip de tres mestres jubilats de la primera escola on vaig treballar fa quaranta anys, on vaig aprendre també de mestre. Perquè si és pels mestres jubilats, el país encara té molta esperança. A la planta baixa d’on érem nosaltres, hi havia també una taula de mestres freinetistes fent escola. Més de quatre-cents anys d’experiència reunida encara per ordir una escola valenciana capaç, on no hi caben les ments colonitzades d’uns quants mestres d’horitzó perdut.

-Hem de pensar que, els mestres joves, s’estarien a casa fent el sopar i preparant la classe de l’endemà.