TEDxValència a l’escola
Demà s’organitza el primer encontre TED a València, a la universitat politècnica. Això és com una marató de petites conferències, la durada màxima són divuit minuts per cadascuna, relacionades amb el coneixement, l’exploració de noves idees, i sobretot la provocació de debats enriquidors enmig de crisis econòmiques ben pregones, que afecten també a àmbits del pensament, la lògica i l’equitat, per citar-ne tres.
Davant l’emoció de ser protagonistes virtuals de l’encontre, un petit equip de l’escola s’ha volcat a preparar com cal la jornada per atendre la seixantena de persones que s’hi han escrit. Del contingut del programa hi ha autèntics cracs, Ken Robinson, com n’hi ha de menys interessants, em guarde el nom, i tot plegat, personalment encara no sé destriar l’abast a curt termini. Però n’hi ha qui ha dipositat molta il·lusió i molt d’esforç i això ja és una metodologia en favor de l’escola i de gaudir del treball que fem. De fet, demà mateix tenim una festota de por, que no acabarem fins a la mitjanit, després de setze hores continuades d’escola: juntament amb la jornada TEDxValència, hi haurà la jornada normal de classe, a més de jocs populars d’arreu d’Europa, l’actuació de la Nova Muixeranga d’Algemesí, la banda Folc Sona acompanyada per més de cent xiquets que formen el cor, exposicions, cinema i un recorregut per la cultura, l’art i la música d’Europa. Si no rebentem, demà arribem a la lluna, sens dubte. A partir d’una experiència de cinema en directe a la manera dels savis Melíes i els germans Lumiere. En favor de l’escola, naturalment.
La veritat és que l’experiència TEDx ha pagat la pena. Nosaltres hem aprés de com organitzar, seguint unes passes ben definides (que ens venien donades per haver acceptat). Però com adults i molt curtits en aquestes bregues, reconeguem que les xarrades pròpiament dites de segons quins ponents no ens han aportat massa noves llums. La idea era la de trencar paradigmes, i n’hi hagué de trencadors (com l’Aimee Mullins o el Carles González) i de no tan trencadors. Però, aquesta és la nostra visió. Entre els i les alumnes, i d’altres assistents del món universitari n’hi una altra: gaudiren, creixeren (per a molts era la primera acreditació en una jornada), i aprengueren fora de l’aula. Els hem enquestat i les seues valoracions estan molt per damunt de les nostres, i al seu torn fan elevar les nostres. Així que sí: ens felicitem per la iniciativa, i valdrà la pena de repetir!
Ha estat molt bé l’experiència pel matí i a la vesprada nit. Una fusió de modernitat, crítica, innovació, aprenentatge compartit al matí i compromís, escola, festa i tradició valenciana per la nit. Serà això l’escola 2.0!