Fa un temps intentí que els alumnes (en la majoria usuaris/usuàries de smartphones i blackberrys) dugueren el telèfon com a eina per a treball en l’àrea de ciències. Vaig descobrir que, tret de les rutines que fan servir, no en tenien massa idea de les aplicacions i com implememtar-les… Gran descobriment, vaig fer. Fins que vaig documentar-me sobre el tema (http://unbloceducat.wordpress.com/2011/10/12/falta-cultura-digital-entre/) i canvià la meua percepció del que és realment un “nadiu” digital i del que no.
Publicat el 5 de març de 2012
Tecnologies i contrastos (2)
«Els joves creixen, digitalment, però ho fan per a la distracció.» Titular del NYtimes.
«Google ens fa estúpids.» Un altre titular de l’antologia distreta i mediocre.
«La xarxa ens fa més superficials.» segons Nicholas Carr.
«Google ens fa estúpids.» Un altre titular de l’antologia distreta i mediocre.
«La xarxa ens fa més superficials.» segons Nicholas Carr.
Però què passa quan els alumnes diuen que s’avorreixen a l’aula? Què passa quan els alumnes que, suposadament es pensen que poden, decideixen de no demostrar-se que, possiblement, poden menys que no es pensaven? I abandonen, s’abandonen a la seua misèria, que és la nostra misèria, la dels mestres.
Què passa quan diuen: me la bufa no aprendre, no traure nota, no fer res, perquè sóc una víctima del món, i el món és contrameu i ningú no pot fer res més. No vull que feu res per mi. Res de res. Què passa? Que ens espantem i, naturalment, que no fem res, res de res de diferent a allò que ja féiem, i aquells s’abandonen al seu propi infern, que tampoc no és tan dolent, perquè viuen calentets, sopen, ixen de marxa cada cap de setmana, fumen, compren, si cal anem a per ells, ens deixem arrossegar i tota la pesca…
Una altra idea que va exposar Laura Borràs en aquell salonet d’actes de l’escola superior d’enginyeria informàtica sense connexió a la xarxa ni al món, és que alguns gurús diuen que la dècada 2010-2020 serà prodigiosa, com aquell grup de música deia, però en favor de l’educació, si és que l’escola sap empomar el repte: sabran els mestres adaptar-se als grans canvis del present? O els passarà com a Glòria Swanson al Crespuscle dels déus: vivim ara mateix el crepuscle de milers de mestres? Quin paper volen representar tots aquests mestres que no connectem, que ja no som d’aquest món que ells diuen que és seu?
El programa de MestresTV3 potser que en faça un apunt, en algun dels capítols.
La pel·lícula ‘L’artista‘ mostra alguna cosa d’aqueix crepuscle o final dels mestres, i de retop, potser, també de l’escola, si no ens espavilem. Quants mestres no voldrem passar-nos al sonor, a escoltar el siroll de la nostra pel·lícula muda a la classe, a formar-nos per a una nova època de l’aula amb el cinema en color, quants s’hi quedaran emparats en el XX i fins i tot en el XIX? Comenceu per destriar a les aules quants elements teniu que són del XX o del XIX i quants en són realment del XXI? perquè en aqueixa petita descripció tan senzilla, ja apamareu si heu fet el salt a la musicalitat del nou cinema.
El talent serà clau, ho és per a tot, va dir Laura Borràs, ho serà per al futur de l’escola. I va acabar tot dient, si el món dels joves es deslocalitza, que ara són a facebook, nosaltres, els mestres, haurem d’anar-hi.
I jo vaig pensar: no, no, facebook, no, que és de la Fox. Que això és l’extrema dreta americana…
Però ací vaig perdre els papers i l’equilibri i vaig passar a la fase hipocondriaca: cap a esmorzar. A veure si tornem a pujar el sucre.
(continuarà)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent