Si això és l’agost (11)

Publicat el 11 d'agost de 2009

Si això és l’agost (11)

Mercat, a l’Albereda, al tram que ja podem considerar el barranc, literalment sota el pont. El barranquet és un ramal que ve del Jonqueral i travessa el poble, on ara mateix s’hi fa la vida, el comerç quan hi ha mercat, cada dimarts de l’any ploga o neve, i a la nit hi ha els cafés amb terrassa d’estiu. De fa un parell de setmanes que ja han plantat la fira d’estiu, com cada any, amb gairebé les mateixes atraccions atrotinades, amb algun detall de millora i poca cosa més. Si la vida ha canviat els últims anys per a manta coses, pel que fa als detalls d’estiu, què voleu, n’hi ha qui viu en el segle passat, també literalment. Com deia anit Vicent, trobem a faltar l’incombustible Terremoto, però el temps no perdona, i la combustió sembla inqüestionable.

Hem baixat al mercat, quina gernació, i hem comprat uns detalls per a ma mare, i llavors pots comprovar la vida desl últims quaranta anys, com si no haguessen passat els anys (de xiquet vaig fer mitja vida acompanyant ma tia Gertrudis, a la seua estimada parada davant l’església), tret d’uns altres detalls singulars: els amos de les parades representen una diversitat curiosa, d’origen africà molts, gitanos una gran majoria, unes quants valencians de l’horta, i una altra quantitat diversa de persones que no sabria catalogar; de tot plegat, un estil escassament valencià, que és la llengua que ara mateix menys domina el comerç del mercat. En això, ja ho veus, sí que han canviat les coses, caram. Roba, fruites i verdures, sabates, bosses, carteres, melons sobretot, més sabates i tot d’estris de ferreteria, el mercat ven i mou diners, perquè és un no parar de gent, de compradors, de venedors, de gent que s’està als bars de les vores esmorzant, comentant les jugades, és estiu, hi ha moltes dones joves, de goig, i comentar les jugades, del bar estant, també és un esport entretingut. A més la meua mirada ha sigut tan ràpida que m’he perdut gran part dels detalls.

A la vesprada, el preanunci de les festes majors, amb l’entrà de la Murta, amb carros i haques i la colla Xe quina burrà, de tabals i dolçaines (si aquests que els contracten saberen què representen aquelles tonades, comentem, potser que no els deixarien bufar tan lliurement). Demà és el primer dia de festa, la presentació en diem, llavors tot d’espectacles cada nit durant deu dies, de nou a l’albereda. Encara avui una comissió ha acompanyat les autoritats municipals a inaugurar l’Alfàbega metàl·lica. El boato i el despropòsit que no falte. Au, si això és l’agost, ara comença la veritable festa.