Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 10 d'agost de 2009

Si això és l’agost (10)

El matí tranquil del poble, a l’agost, es desperta amb un estol de fulls repartits pel PSOE, «Parlem de Bétera», que acusa el PP de pujar els impostos locals per a tapar el fracàs de la gestió municipal de la qual es responsable, com en centenars de pobles d’aquest sud abandonat de la mà de sastres, jutges, bigots, i regals a dojo. Denuncien que la contribució dels veïns, siguen o no votants del PP, gairebé pujarà un quaranta-cinc per cent. Poca broma la quantitat de la pujada, i de pujar més impostos també els inculpa, que no els imputa, en canvi d’apujar-se el sou els regidors alliberats i els assessors (collons amb els assessors), que corresponen a la quota proporcional de donar suport al PP, que no té la majoria si no és per l’ajuda de dos partits amb els corresponents assessors i regidors alliberats. Total, que la suma final del cost de persones tan notables de les seues funcions depassa el mig milió d’euros, perquè en temps de crisi, els assessors i els regidors en qüestió s’han apujat el sou l’onze i mig per cent. Bon exemple, l’onze i mig, això és predicar contra el dimoni i la seua granera.

A més, el PSOE examina la gestió de l’alcalde dels últims set anys, i el resultat, no caldria explicitar-ho, és un insuficient redó: suspés, Nel, per tantes coses com havies promés i encara ningú no hem vist. Els gànguils del PSOE diuen que allò millor que ens ha pogut passar, als veïns, és el regal d’un home anomenat ZP, en forma de diners: el regal, completament legal, per adobar canonades d’aigua potable, biblioteques i escoles infantils. Vaja, no diuen els del PSOE, que l’única cosa que fa aquell ZP és tornar-nos una part de la nostra contribució, que no tota, dels nostres impostos, corresponents a aquelles balances fiscals  que, els valencians del nord i del sud, sempre n’eixim perdent.
Això són realitats, diuen els del partit del full enverinat, el PSOE, a Parlem de Bétera (per cert, l’única cosa en valencià del full és el títol). On són les promeses de F. Camps, es demanen, on?
Home, ara mateix, l’home que ells anomenen F. Camps, què voleu, té més feina que no penseu, a tornar els diners que va agafar de la farmaciola de la dona per pagar-se els vestidets, i encara a preparar el retorn triomfal en la campanya de setembre, que serà sonada, quan comence de nou el curs. O vos penseu que els vestits aniran planxats de la mateixa ratlla i estil.  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent