Segona fira de la carabassa a Bétera
Perquè us prenga l’aliment intel·lectual, en aqueixa fira, aquesta serà la nostra tria:
III. || 1. met. (despectiu) Meló fat i mal gustós (Mall.); cast. badea.
|| 2. met. (despectiu) Testa, cap de persona (val., bal.); cast. melón. Axí com li deurien mostrar sciència…, humplen-li la carabaça de vent, Arn. Vil. i, 163. «Sempre passa i repassa. | Mal haja tant de passar! Un dia tropissarà | i es romprà sa carabassa» (cançó pop. Men.). Cap de carabassa: cap clos, sense intel·ligència.
|| 3. Persona molt curta d’enteniment (Mall.); cast. torpe, burro. Y axuxí sense coneixerlo ni sebre qui era, los hi has donats? Carabassa, més que carabassa!, Penya Mos. iii, 62 Estar carabassa: estar un poc tocat del bolet, no estar bo del cap (Val.).
|| 4. Nota de reprovació en l’examen escolar; cast. suspenso. Ja vos degueren arrambar una carabassa ben disforja com vos n’examinàreu, Aurora 226. El tinc d’examinar de doctrina, i si no la saps et daré una carbassa com una cove. Catllar, 25 juny 1921.
|| 5. Contestació negativa a una petició, especialment a una demanda de relacions amoroses; cast. calabazas. No n’havia dades poques de carbasses!, Vilanova Obres, iv, 134. Cosa de algun agraviat que s’aurà’n dut carabassa, Pascual Tirado (BSCC, ii, 156).
|| 6. Les carabasses: joc de nenes, molt freqüent al Camp de Tarragona, al Priorat, a la Ribera d’Ebre i al Maestrat. S’hi juga de la següent manera. Les jugadores fan rotlo, sentades en terra, i cadascuna té un nombre determinat. Una altra jugadora es posa enmig del rotlo i diu: «A l’hort de mon germà hi havia un carabassar que hi havia tres (o altre nombre) carabasses». La jugadora que té aquell nombre, diu: «¿Com tres carabasses?» La d’enmig pregunta: «¿Doncs quantes eren?» i l’altra respon: «Sis» (o altre nombre). La del nombre al·ludit torna negar que fos aquell el nombre de carabasses, i n’anomena un altre, i així van seguint fins que una jugadora s’equivoca dient un nombre massa alt o dient el seu propi, en el qual cas paga penyora.
Loc.—a) A propòsit, carabasses: es diu quan algú surt a parlar d’una cosa que no lliga gens amb el que deien abans (Mall.).—b) Com ara plouen carabasses: es diu per manifestar que el que s’ha dit és mentida.—c) Nedar sense carabasses: esser molt deixondit, no necessitar ajuda ni consell d’altri.—d) Esser tap i carabassa: esser dues persones inseparables, esser com la corda i el poal.—e) Carabassa i ceba: vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre (Mall.).—f) Anar de son cap, com les carabasses: obrar de capritx, sense aconsellar-se ni refrenar-se per ningú (Empordà).—g) Tot just, carabassa i ceba!: es diu quan qualcú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s’han dit abans (Mall.).
Refr.—a) «De carabassa, amb poca n’hi ha massa» (or., val.). «Carabassa, ni poca ni massa» (Val., Alcoi).—b) «Cent quintars de carabassa no fan una unça de greix» (Mall.). «Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu» (Men.). Es diu d’aquelles coses que fan molt d’embalum i tenen poca substància o són inútils.—c) «En popa, ses carabasses redolen»: vol dir que havent-hi circumstàncies favorables, qualsevol pot anar avant encara que no tingui mèrits ni habilitat (Mall.).—d) «Gat en sac, i vi en carabassa» (Men.).—e) «Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí» (Alcoi).—f) «Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre»: es diu d’una cosa que es fa malbé abans d’arribar a la maduresa o de donar el rendiment que pertoca (Cat.).—g) «Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l’espanyola»: vol dir que els accidents o circumstàncies externes no muden essencialment la manera d’esser de les persones o coses (Alguer).—h) «Qui gasta massa, té el cap de carabassa» (Empordà).—i) «Qui en fa massa, té el cap de carabassa» (Empordà).—j) «Qui s’alaba massa, té el cap de carabassa» (Rojals).
Cult. pop.—Hi ha creença que, si quan la carabassa és jove l’apunten amb el dit, s’esvorta i se mor (Manacor).
Fon.: k???βás? (Conflent, Vic, Valls, Mall., Men.); ka?aβás? (Ll., Bellpuig, Sueca, Alcoi); ka?aβása (Tortosa, Morella, Llucena, Castelló, Val., Cullera, Sanet, Alacant); ????βás? (Palma, Manacor); k??βás? (Ross., Puigcerdà, Olot, Crespià, Gir., St. Feliu de G. Llofriu, Vic, Solsona, Vendrell); k??βás? (Sta. Col. de Q.); ka?βás? (Fraga); ka?βáso (Tamarit de la Litera).
Intens.—a) Augm.: carabassassa, carabassarra, carabassota, carabassot.—b) Dim.: carabasseta, carabassetxa, carabassel·la, carabasseua, carabassona, carabassina, carabassí, carabassó, carabassinga.
Etim.: incerta. No mereix acceptació l’etimologia llatina cucurb?tac?a, proposada de Simonet Glos. clxxxv, perquè no li trobam justificació fonètica. Diversos etimologistes han proposat solucions a base de mots pre romans (cf. A. Steiger en Vox Rom. iv, 357, Hubschmid Karr 39); la solució llatina *calvac?a, proposada per Alessio (cf. H. Meier en Rom. Jahr. ix, 50), presenta dificultats fonètiques. Corominas DECast, i, 579, proposa una etimologia més satisfactòria: llatí ibèric *calapacc?a, derivat de calapp?cus, ‘tortuga’, per comparació de la carabassa amb la closca dels quelonis.
DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR