Anit vaig ser a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània, acompanyant la reestrena d’aquesta llibreria mítica, de València i del país sencer. Sobre aquesta llibreria es va ordir una part del redreçament cultural dels valencians, i Eliseu Climent no va perdre l’ocasió d’explicar algunes anècdotes de molt de suc: el per què del nom 3i4, per exemple, o com Fuster hagué de deixar uns quants llibres de la seua biblioteca particular, quan encara no hi havia pressupost per exposar-ne (-si me’n veneu cap, us mate! –explica Eliseu que els va amenaçar Fuster). Sí, continua el gurú Eliseu, era un cau per fer cultura i per organitzar tantes coses, però sóc el menys apropiat per parlar-ne, perquè jo m’hi avorria, i eren unes altres persones qui treballaven; calia fer més coses i prou que n’hem fetes… Eliseu va tenir paraules de reconeixement a persones que ja no hi són, a tanta gent com feu possible aquell nucli de llibres i de cultura, tantes vegades atacat pels feixistes: la Transició valenciana es feu amb el permís de les bombes, les tortures i els morts, en canvi de no investigar res, res de res, bo i sabent qui atiava l’odi contra els valencians, qui enviava els violents o els parafeixistes… Mai no es van trobar els culpables d’una parademocràcia bastida sobre l’amenaça i el crim: ni el règim del pp ni el règim del psoe van voler investigar un terrorisme consentit, contra milers de valencians i contra la llibreia 3i4, particularment.
Anit la festa del llibre, en el dia mundial de la poesia, aplegava centenars de persones que retien homenatge als poetes Espriu i Estellés en la veu de Francesc Anyó, i el nou camí que enceta contra la crisi, un dels caus mítics dels valencians, una llibreria!, tres països quatre barres. Per molts anys, llarg camí.