Ulisses20

L’any 1992 vam denunciar gairebé els mateixos errors, que hui denunciava a la ràdio pública espanola el president d’Ecologistes en Acció de la comarca dels Serrans, Lluís el Porrio. Els pocs mitjans en ús estaven tan mal coordinats que no sabien per on pegar. Aleshores i ara, fa vint anys i aquests dies. La descoordinació és un dels errors més greus, en l’acció contra el foc. No cal recordar els fets passats fa uns anys, en què va morir una brigada sencera de bombers. Divendres va passar si fa no fa, aquella descoordinació maleïda, segons que explica el Porrio, nom com el coneixen a la Serrania. Ell era a la base d’operacions del Villar, amb els ulls esbatanats, incrèdul, davant tantes torpeses, fins que se’n van adonar i el van llençar fora, lluny del caos organitzatiu dels responsables de l’UME, la Unitat militar d’emergències. Una unitat que desestimà l’ajut de les brigades locals, que coneixen millor el terreny, que van tractar de pocavergonyes i de creminals. En canvi, segons Lluís Súller el Porrio, els militars usaven mapes desfasats, no sabien els camins, desconeixien els punts d’aigua, no van saber orientar una unitat de bombers que baixava de Benassal i que, finalment, va acabar perdent-se…
N’erem pocs i parí la burra. Vosaltres direu, aquest cúmul d’errors és impossible… Doncs no l’és, passen tants errors i de més grossos.
En els primers moments de l’acció a Andilla (ja van arribar quatre hores després del primer avís d’emergència) no sabien per on pegar. Segons Ecologistes en Acció, Luis arribà a fer un volt pel perímetre del primer foc amb uns quants alcaldes, i van determinar que, amb dues màquines i dues bombes d’aigua hagueren apagat el foc en el primer moment, però l’UME no sabia com actuar.
La denúncia és gravíssima, però verosímil, més que no qualsevol informació oficial dels mitjans afins. Nosaltres vam ser en els focs del 92 i la cosa anava més o menys d’aqueixa manera o pitjor. Encara aleshores teníem un avantatge, les brigades civíls teníem permís d’actuació si anàvem coordinades per algú del poble que conegués el territori. En canvi, ara mateix és prohibida l’acció d’ajuda dels veïns. Perquè segons els professionals (?) destorbem més que no una altra cosa.

El president d’aquella colla ecologista apunta més errors: l’abandonament del bosc, l’abandó de la vida rural, le negoci de la empreses de la fusta, les connivències amb càrrecs de la generalitat, la torpesa logística, el desconeixement del territori per part dels bombers o l’UME, i no cal continuar denunciant res més, sinó el perill que corre el bosc valencià en mans d’inútils, torpalls, i destralers de la intel·ligència i la gestió política.
Per tot plegat, ens apuntem a les veus que demanen la dimissió de Serafin Castellano, conseller responsable d’aquest fracàs en la gestió del patrimoni valencià, demanem la dimissió del president Alberto Fabra i del seu govern complet, uns altres impresentables i ineficaços gestors d’una política erràtica, inútil, en contra dels valors que la majoria dels valencias ens mereixem, malgrat que n’hi ha que els puguen votar per les males arts dels mitjans i els finançaments dubtosos i irregulars en aquelles campanyes que ningú no aclarirà mai.    
Sobretot, els demanem la dimissió perquè no volem passar-nos tot l’estiu de patiment, en mans d’aquests inútils.
www.campdeturia.cat i Els Valors de la serra Calderona
la franja grissa que amaga la posta és el fum de la Concòrdia de hui dilluns, 22.00h