Qui ens goverrna, encara, caguenmi! A les acaballes del judici contra l’expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, o contra Matas, o contra Urdangarín, o contra aquesta patuleia de senyorets, retorots, i persones de tan poca qualitat, tant se val, podem construir amb detall quina classe d’homes ens ha governat durant anys.
Pel que diuen, per com es mouen i gesticulen, pel que escoltem en les seues converses privades… Però, home, com es pot parlar d’aqueixa manera, quina talla mostren, no solament intel·lectual, sinó personal poden tenir aquests dissortats! On han estudiat i què han aprés! Que no són adolescents, senyors Camps, Costa, i companyia, no són uns xiquets que puguen comportar-se com uns cràpules, com uns idiotes, tan carregats d’estupidesa verbal! NO són en un bar de carretera, o en un mercat de ximples… Aquests ens han governant i encara formen part de la política present dels valencians. I encara hi ha aquell ogre de Rita, Blasco, Rus, Fabra… Quins verbs! Pura intel·ligència verbal, d’oratòria grega, autèntics platonians i esperits socràtics! Mare meua quin percal
És veritat, ens han robat, a manta que ho han fet, com han volgut, per fill de putes ells en són responsables, nosaltres no; però aquestes maneres, aquesta cultura que ens mostren i ens demostren, les formalitats, quina vergonya!
-És veritat allò que deia aquell lider americà, Malcom X, que qualsevol xitxarel·lo pot arribar a ser president d’un país, i això és el que ens ha passat als valencians.
Camps, com pot arribar a ser tan inútil, un president? Tan buit? Tan no-res? I aquest era el cap… com seran i són, no ho oblidem, la resta.
sobre la imatge, rita sembla que diga: Furgan…, així de gros serà el sac de diners que guanyaràs amb noos(altres)!
que la viga al propi
qui meneja els fils de les titelles
que fa que la gent malparle de segons que
i qui decideix perseguir a uns per uns simples tratjes
mentre els peixos grossos continuen amb la pròpia indigestió a l’ombra.
Sembla fàcil de explicar
abans es governava l’Estat espanyol a Madrid
a través de la capitalitat de Madrid
el Consejo de Castilla i la Santa Inquisición.
Ara sota la influència dels seus hereus
del Consejo de Estado i adjaccents
I el poble davant la crisi té sed
que la Santa Inquisició ensengue alguna foguera
però encara no s’ha vist
que la principal causa de la crisi
i la Santa Inquisició vulga botar foc a ella mateixa.
I molts continuen amb les mateixes que abans