Ulisses20

Signem algunes frases que vam oir dissabte en el lliurament dels Premis Jaume
I, les signem col·lectivament un grapat de gent que ens aplegàrem a la
Pobla de Vallbona per donar suport al reconeixement merescut de persones i institucions que el Casal de Llíria, que també ho és de la comarca,
havia decidit enguany premiar dins una nit
especial, que van convertir en excelsa persones i moments concrets carregats d’emoció. Anit, de nou, vam situar el Camp de Túria al País, amb un
programa de qualitat, ben coordinat i millor dirigit, i l’actuació
musical d’una bona representació de la música del país. Solament aquells tres que anaven disfressant-se de ‘Saó’, ‘All-i-oli’, ‘Bajoqueta’, o ‘els Últims romàntics’ ja ho pagaven tot, i ves que eren el condiment solament, per bé que necessari i un dels punts de qualitat: Toni de l’Hostal, Mireia de Rapsodes, i Pep Botifarra de Pep Botifarra, acompanyats per un parell de grans músics de la rondalla del Pep mateix, van ser una prova del que som capaços, almenys aquests músics que són uns cracs. Jo ja els convide tots tres perquè, de tant en tant, facen aquestes provatures, perquè guanyem tots. Però encara hi havia el concert d’Eva Dénia, que tret d’allò tan pesat del ‘Seté cel’ de sisa, ha agafat una línia fantàstica de musicar clàssics, tradició, cant d’estil, amb una veu que atrapa i enganxa per la bellesa. Però encara faltaven els relats de Pep Jordan i Paco Muñoz per entendrir tota la molla que surava, els Bajoqueta Rock, el Cel de l’Eliana, que ara mateix és un Centre d’estudis Locals amb vocació de Paradís, i més de tres-centes persones que ho van voler viure en directe, per continuar demostrant que, fins i tot al marge dels rancis de la política i els malparits que governen multitud d’ajuntaments, hi ha camí per continuar vius, amb identitat i solvència, i demostrar que no volem ser substituïts pels delinqüents del pp. Ja anirem destapant més sabors, si la setmana ens ho deixa fer. [especial en aquesta pàgina]