Ulisses20

A la fira del llibre de l’Ateneu havíen batejat el jorn com especial dels mestres. Els organitzadors havien fet una selecció de lectures adients perquè els mestres encomanaren la lectura als alumnes, a partir del segon trimestre del curs, si és que passarem l’any i farem arribar el ninou encara a batzegades o empentes.

La primera tria consistia en una selecció de llibres del mestre Gianni Rodari, l’autor de Gramàtica de la fantàstica, on explica com va imaginar aquest divertit i emotiu quadern per encomanar l’escriptura als xiquets i els joves. En la introducció, el mestre rondallaire, escriptor de contes, periodista i fabulador, explica la seua primera feina i el seu repte: ensenyar sense avorrir, malgrat que es considerava un mestre pèssim. I potser per això va decidir d’escriure una gramàtica diferent. Però a més, a la fira de Bétera teniem un parell de joies de l’autor del Piamont, l’una en traducció d’una altra maga dels contes i de la narració oral, na Teresa Duran, paraula major de la tria d’àlbums il·lustrats, contes, narracions, i encara més sortilegis que cap mestre no s’hauria de perdre. La parella Rodari-Duran haguessen fet un ball extraordinari al nostre Ateneu, si els controls per la pandèmia no ho hagessin evitat amb criteri i seny atemporal: un dia, si podem fer-la venir, si l’Any nou ens ho permet, convidarem na Teresa i sabreu què és narrar una història i fer caure de cul cent oients, mil, deu mil si ella ho vol. Homenatge sincer.

–
La segona tria per als mestres era científica, i apuntava cap a la formació dels alumnes valencians en ciències: mestres de la ciència, històries naturals, veus de tot temps que han fet avançar el coneixement malgrat el temps i les pandèmies. La tria de Martí Domínguez apuntava de lo alto, cap a secundària i futurs batxiller. D’aquests llibres, una escola o un institut podria parar la taula amb cent científics que han bastit el món que vivim, a base d’estudi, investigació i, oh la la, lectures. Lectures, mestres! Una cosa que havia de ser a l’examen d’ingrés de qualsevol escola de Magisteri: jove, quants llibres ha llegit enguany, cent, cinquanta, quaranta? Menys? Aleshores no pot estudiar de mestre. Ho sentim, façàs arquitecte, o metge o enginyer, o pitjor, funcionari públic, però mestre mai de la vida.

La tercera tria d’avui en favor dels mestres era una selecció de les millors rondalles valencianes, del mestre Enric Valor, il·lustrades, contades, narrades, perquè representen literatura de primera, sense concesions ni facilitats torbadores; llengua en estat pur que el mestre Valor ens va deixar perquè esl mestres tingúerem una gran guia per aprendre i ensenyar llengua amb garantia. Un pou infinit, una lliçó per cada dia de curs o d’escola, confinada o desconfinada… Pensareu que ho teniu superat, amanit, avorrit… a quin sant! Valor és d’una modernor lingüística que espanta, que ensenya, no n’hio ha cap altre escriptor de literatura diguem-ne infantil-juvenil, capaç d’ensenyar tanta llengua a partir d’una rondalla. Dubte molt que a la universitat, a qualsevol de les facultats valencianes, cap mestre ensenye més llengua que una sola de les rondalles fantàstiques d’Enric Valor. Però tenim el país que tenim, i potser la universitat que tenim…

La quarta proposta era una tria de llibres del mestre Joan Fuster, fins i tot una antologia de textos destinada a joves, que els mestres us hauríeu de fer vostra, perquè cap escola valenciana no ha de perdre’s els orígens, que és ensenyar qui era Fuster i reivindicar per què volem fer i ser escola. Sense aquells fonaments no seríem on som, ni haguéssem resistit tants embats contra la pedagogia i contra l’escola, els valencians. Per això, malgrat que us semble increïble o forasenyat, Fuster és imprescindible a les aules de primària, sí, encara que només siga llegit i narrat pel mestre als seus alumnes: destriar és una feina que us entrenarà a polir lectures, a garantir que allò que proposeu siga d’una qualitat elevada, almenys mínima. I de tant com va escriure, en podreu fer un lligall que us servirà per passar dies excelsos en el debat a l’aula, com a futurs Montaigns

La cinquena via que podria ser la primera, però vaig trobar que pagava la pena no espantar-vos, són els consells del mestre Ferran Zurriaga, Olocau, el Camp de Túria (1936) un dels lectors principals del país, i orientador de lectures i pedagogies a l’aula: ahir mateix va dir que tenim uns narradors ara mateix de primera línia europea i tornava a quatre grans noms: baixauli, garí, beneixiu i ibarz… (naturalment que en tenia d’altres al seu calaix principal, entre més domínguez). Però d’aquests quatre d’ara, en l’última conversa ell deia que els mestres hauríeu de fer bíblia i començar 2021 amb el major dels criteris lectors. No sé quins dels quare autors seran ara mateix als paradors de les llibreries (la desorientació dels llibreters no us ha de preocupar més del compte) però si no els teniu encara damunt el vostre escriptori preferit correu a cercar-los. Els valencians hem posat a primera línia la literatura, llàstima que els lectors no ens acompanyen, però per això els mestres sou tan necessaris, per orientar els alumnes i atacar tanta mancança com patim: el franquisme encara dura, sinyors, i va fer tan de mal com prohibir-nos de ser bons lectors: no és en canvi de res que el psoe no considere necessari saber valencià per accedir a ser funcionaris, que l’atac a la llengua dels valencians dura i dura i dura.

Però d’aquests autors en parlaré demà, va!