Publicat el 2 de juliol de 2014
Pel juliol, els mestres alcen el vol
Anit érem en una reunió i discutíem. Els mestres discutim per no res. Per un sisàs, per un cabàs, per una diferència invisible, l’esport és discutir, xa, com ens agrada. Anit discutíem que n’hi ha que tenen ganes de plegar, de fer la bossa i anar-se’n a casa a descansar. En canvi, n’hi havia que no, que no eren d’aqueix parer, que preferien aquests dies per agafar aire i apuntar-se a cursos. Oh, com els agrada als mestres, això, apuntar-se en cursos, cursets, cursots, jornades, congressos, escoles d’estiu… Sí, deien els primers, però sols perquè volen plegar, anar-se’n de vacances. Que no, que no, discutien els altres, s’estarien tot el mes fent formació, si calia, tot el sant mes de juliol d’ací i d’allà, entre experiències, discursos, conferències i no sé quantes coses més. Els mestres, com els agrada escoltar-se i aprendre, i apuntar en aquella llibreteta què diu l’un conferenciant, l’altre ponent, no perdre’s cap detall, cap idea. El mes de juliol és això, té això, no ho evita, i els mestres van de bòlit, adelerats, amb aqueix sentit de la responsabilitat i l’ofici. Nosaltres, per exemple, des de l’escola, demà mateix ja comencem dues coses ben diferents: els uns, cap a Andalucia, a aprendre matemàtica. Els altres, faran tecnologia, i encara un grapat important, preparen la participació de divendres, en la V Nit de les cooperatives. Què, sense parar, de discutir, que jo ja vos havia avisat.
Doncs encara si és l’1 de juliol, o el dos…
Doncs encara si és l’1 de juliol, o el dos…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Som els únics que no es reciclen en horari laboral, per cert.