Ulisses20

Alcàsser, han començat avui les trobades de cors de l’Horta Sud. Són les Trobades musicals, dins el programa de la Trobades del país, amb l’objectiu de fer una crida a les famílies perquè matriculen els fills en valencià. Al País Valencià, la matrícula és oberta a partir del sis de maig, i ja sabem que l’Administració valenciana posa tot d’entrebancs contra les línies en valencià. No les prohibeix, que és el que en el fons voldria –durant tres-cents anys han prohibit tot de coses, a València, així que ara, en el segle XXI, en té suficient per satisfer la torpesa fent ús de paranys i subterfugis per entrebancar l’escola, l’escola en valencià a València.

A Alcàsser les escoles portem els cors de xiquets i xiquetes i presentem una cançó. El final de festa és un altre regal: apareix Paco Muñoz, amb aquella senzillesa de sempre, gran, gros, immens, i comença a embadalir els xiquets. Amb unes quantes cançons, picant de mans, de cames, tocant-se el nas, fa ballar tothom, i córrer, i cantar. La senzillesa del gest, l’experiència, els anys de món a l’escenari, són suficient per fer rodar la imatge que seríem un país de primera, a poc que ens deixaren treballar, que és respirar amb una certa llibertat.
Em quede atònit, després de tants anys, davant l’incombustible Paco Muñoz, per com entusiasma centenars de xiquets que no paren, incansables. Malgrat que ja s’ha retirat, a Ca les Senyoretes entre més indrets significats li han fet sentits homenatges, però ell no diu mai no, a escola valenciana.

Cap al final dels setanta va venir a Bétera. El recorde dalt l’escenari de la cambra agrària, aquella nit. Fa més de trenta anys, era més jove sens dubte, també incansable, de veu dolça, dins el programa de la segona o tercera setmana pel país que organitzaven uns joves del poble. Recorde alguna dificultat en l’organització, fins i tot un altre cantant d’aquella època que va venir a fer d’obrellaunes del concert. Tots hem anat fent anys, fent-nos vells: ell n’ha fet setanta, però encara ara fa anar els xiquets en un ball interminable, a favor de l’escola i de la llengua.
Malgrat el que som, hi ha alguns exemples d’homes, d’històries, d’accions, que paguen continuar treballant-hi. A ritme d’aquell trenet de Carcaixent, que ell cantava avui, a Alcàsser; contrast del fals tren d’alta velocitat contra els valencians.
Per molts anys.