Nit d’Estellés i d’independència
Avui torna el Mural del País al corral de l’ateneu de Bétera.
“quan davallen les aigües, tèrboles…”
“Em trobaran al servei del país
pet sempre més al servei de la gent
del meu país, siga l’hora que siga.”
No gaires països tenen aquest cant al carrer i a les places, durant el mes de setembre, d’un poeta major. Els valencians ves que fa uns anys que ens hem llançat a recitar, públicament, malgrat la submissió general, el desencís de viure de genolls, robats per aquella màquina de corrupció que és espanya…
“Veig la serra de l’oli,
de l’oliva trencada,
canta l’oli, rebota
pels graons de la història…”
N’hi ha que no voldrien que tinguérem història, ni records, només submissió, un silenci permanent, sense explicar qui som, ni dir què volem… ens voldrien muts, ofegats en aquella merda que ells representen…
“Aquesta és la cantata, una cantata fecunda,
és la cantata o la rella., el solc profund
la brandada corbella.”
I ells encara ens diuen: si viviu de genolls, si viviu atemorits, si viviu robats, sense esme, ni sang, ni memòria…
“Cànter o gerra, recobrarem responsabilitats.
Restaurarem l’actic ordre perdut.
Fonamental la llengua
que ens fa germans i ens empeny a la lluita.”
De primer el concert de Pau Alabajos, el sopar, i el recital de versos del gran poeta Estellés, després.
“És el país
que parla amb la veu clara.”
MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, Vicent Andrés Estellés