Ulisses20

Ontinyent acull aquesta nit la 14a Nit d’escola valenciana. Entre mestres, escoles, premiats, projectes, compromisos, i un camí planer (!)… Escola Valenciana fa molts que és un dels moviments vius, socials, de major esperança del nostre país. Representa l’escola, la part de l’escola més entusiasta i reivindicativa dels valencians i del sud d’Europa. Si n’hi ha cap paral·lelisme, o acció similar, és l’escola finlandesa, però Finlàndia és un cas apart, perquè allà l’escola té el suport del govern i de la societat. I el reconeixement mundial. Ací a València encara som lluny de tant de suport, malgrat que l’entusiasme i el coratge dels seus mestres, puga competir amb garantia amb aquella torxa finlandesa tan eficaç. A més, si durant uns anys Escola valenciana va haver de sobreviure a contracorrent per l’assetjament del govern del pp, amb el govern de compromís i el psoe no us penseu que el camí fa baixada. Cada dia, Escola valenciana ha de continuar al cap de carrer, a cada escola, dins l’aula, en cada batalla, en favor de l’escola i de la llengua. Reivindicant i reivindicant-nos. Perquè amb el govern guanyat, les coses han canviat però no tant com voldrien, ni han canviat totalment. I la negociació del Plurilingüisme, del requisit lingüístic, de l’ús social, dels mitjans propis…, són camins encara a recórrer de llarga durada. En el cas valencià, són uns camins que no sé si s’acabaran mai, perquè la distància no només és llarga, és farcida de tants obstacles, i tants destorbs, que la feina per endavant sembla il·limitada. Però si alguna cosa no té límits és el coratge d’aquesta gent d’Escola, per això cada any expliquen al món què fan,  en quantes coses es comprometen, quanta feinada faran, en una Nit especial i extraordinària. Aquesta n’és una, de nit especial per a l’escola. Per molts anys.