Publicat el 9 de març de 2012
Ni una hora d’espanhòl (2)
La immersió assegura l’aprenentatge de la llengua, però no n’assegura l’ús.
És una cosa que, ells, ja saben. Que juguen amb ventaja, de recursos i de formes. L’únic lloc clau que podem garantir que juguem en igualtat de condicions és l’escola. L’únic. I solament al nord (que a València encara som lluny). La resta juga un paper a la contra que fa por, i aconsegueix tot de fruits que l’escola, ella sola, no aconsegueix ni somia d’aconseguir. Doncs encara amb aqueixa austeritat i conformisme, l’únic lloc clau, contra l’escola els tribunals d’ells actuen amb impunitat i indecència. Tes famílies els són prous per moure cel i terra i els diners contra tots nosaltres. Tres solament. Heu calculat quantes famílies nostres, quants milers en necessitem per defensar-nos les engrunes?
Un exemple, un de sol: milers de xiquets valencians es queden fora de l’ensenyament en valencià, per decisió política d’ells. Els tribunals, en canvi, encara no han mogut el cul ni la pansa, per defensar-nos res, amb aquest desequilibri. Res de res. Vet ací com funciona la seua immersió pura i dura. La seua justícia indecent.
És una cosa que, ells, ja saben. Que juguen amb ventaja, de recursos i de formes. L’únic lloc clau que podem garantir que juguem en igualtat de condicions és l’escola. L’únic. I solament al nord (que a València encara som lluny). La resta juga un paper a la contra que fa por, i aconsegueix tot de fruits que l’escola, ella sola, no aconsegueix ni somia d’aconseguir. Doncs encara amb aqueixa austeritat i conformisme, l’únic lloc clau, contra l’escola els tribunals d’ells actuen amb impunitat i indecència. Tes famílies els són prous per moure cel i terra i els diners contra tots nosaltres. Tres solament. Heu calculat quantes famílies nostres, quants milers en necessitem per defensar-nos les engrunes?
Un exemple, un de sol: milers de xiquets valencians es queden fora de l’ensenyament en valencià, per decisió política d’ells. Els tribunals, en canvi, encara no han mogut el cul ni la pansa, per defensar-nos res, amb aquest desequilibri. Res de res. Vet ací com funciona la seua immersió pura i dura. La seua justícia indecent.
[ara, el conformisme dels polítics per la sentència d’ahir, per tenir-nos atemorits que en qualsevol moment ens posen contra les cordes, també provoca vergonya. I impotència.]
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
“Bon dia:
Jo sóc (nom del professor) i us donaré l’assignatura de (nom de l’assignatura). Me-vais-a-perdonar, pero aún no hablo bien el valenciano. Estoy en ello, y os prometo que voy a perfeccionarme. pero mientras tanto, y porque respeto mucho el valenciano -es una lengua muy bonita y no se merece que yo suelte “aspardenyaes”- yo, si os parece bien, hablaré en castellano. Por supuesto podeis hacer los exámenes en valenciano -o en castellano-. Hablarlo no lo hablo bien, pero lo leo y lo entiendo a la perfección. Así que, dicho esto, “Bon dia i benvinguts i benvingudes al curs (any acadèmic)”.
Així es mata una llengua! I sense sentència judicial ni decisió política ninguna! Espere que ho entengueu, ja que està no en espanhòl sinò en castellà 5.1.