Melín per Melín: retrospectiva2012
ATENEU DE BÉTERA, melínxmelín, exposició retrospectiva
SINOPSI: interpretació d’una sinopsi de l’artista Melín Aguilella
Melín Aguilella presenta a l’ateneu de Bétera una exposició retrospectiva de la seua obra, ens envia una proposta oberta a partir de la simbologia de cinc conceptes claus i l’abstracció de la seua obra pictòrica. Avancem-nos, doncs, a tronades i a la mateixa inauguració (hui és set, un número que no és casual en la seua obra) dient que Melín, segons els col·laboradors més pròxims i les persones que l’han tractat, representa un esperit lliure, més enllà d’un pintor o un dissenyador d’espais. Un artista que no s’aconformava de límits o superfícies limitades o toves. Vet ací, doncs, la presentació que ell mateix voldria que, amb aquest excés de confiança i gosadia que ens demanaria personalment, la comissió organitzadora interpreta:
»Sobre un blanc pur, repetit, un llenç blanc, intensament blanc si ens ho permet una certa retòrica de varietatst del blanc. Ni boira ni neu, el blanc sobre el blanc. Nu i despullat blanc. Després vindrà la cruxificció, tres colps indicada (la interpretació simbòlica també és lliure, naturalment).
Arribats fins ací, caldria aquella cançó off the rock, satisfacció, i el set (en número), satisfacció i un sud que ens identifica, culturalment i cívica. Entre la cruxificció i la satisfacció apareix la lletra A, majúscula, que ens retrau al poeta Joan Navarro (jo sóc A), o a la mirada d’Ulisses, d’Angelopoulos: un cinema que explica l’origen de les cultures, el principi, la primera de les lletres, amb immensos plans seqüència. Segons el mateix director de cinema grec, Homer és el primer inventor a explicar històries a partir dels plans seqüència. I Homer és A, sens dubte. Color i satisfacció són goig, dotze colps, com els apostols o els mesos de l’any: plaer?, plaer per dotze colps, que també és satisfacció, que és ascensió, compte, en el sentit diví, religiós, i una escala imaginària que es mira el món amb aquell positivisme necessari, malgrat les penalitats i les absències.
En paraules de Melín Aguilella: he dit això que he dit, perquè no vull parlar de mi ni de la meua obra. Més senzillament, no sabria què dir. Per això el simbolisme, per presentar la sinopsi, si és que voleu veure part de la meua obra.
Al remat és el que Melín Aguilella voldria.
Que interpretem.