Ulisses20

Ho va explicar George Steiner, després que li ho havien demanat un centenar de vegades, sí, va dir, a dalt de tot de l’escola bàsica (s’hi referia a l’escola obligàtoria), caldria ques estigués la matemàtica, i després, al segon esglaó, la música, i al tercer l’arquitectura, i al quart…
Així que com fa temps que ho vaig repetint, que volem posar la matemàtica al capdamunt de tot de l’escola, aquest cap de stemana vam pegar cap a Castelló; a la Universitat Jaume I feien les XI Jornades de matemàtica: matemàtiques 3.14, organitzades per la Societat d’Educació Matemàtica del País Valencià, ells en diuen CV, però això és un problema d’identitat que no té res a veure amb la matemàtica.

Jo no en sé gaire, de matemàtica, així que venia a aprendre de valent; si no en saps d’una cosa, encar tens més recorregut i més marge per aprendre. De primer, vull dir que ho he passat de categoria, els dos dies que he assistit, perquè els ponents, almenys els principals que eren convidats, no solament sabien matemàtica, eren narradors d’històries matemàtiques, excelsos explicadors d’històries de geometria, càlcul, problemes i, sobretot, coneixien com ningú el primer objectiu d’aquesta àrea del coneixement i de la vida, la matemàtica: el primer objectiu és no avorriu, per favor, defugiu l’avorriemnt si voleu ensenyar matemàtica.

Ausaes que ho han acomplit, Aubanell, Barba, Calvo, Pol, Queralt, Simó… no els he escoltat tots, perquè l’organització feia coincidir algunes comunicacions simultàniament, però cadascú d’aquests ja pagava la pena el viatge al nord.
Els matemàtics són personatges rars, potser que s’enfaden, dit així, rars i diferents, o ves a saber, perquè es miren la realitat amb uns ulls particulars: si són dels que saben narrar, l’atracció i la màgia ja va assegurada. Ha sigut el meu primer pas per començar a aprendre matemàtica, aquestes jornades, i m’ho he passat com un xiquet que estrenava sabates: i ves que jo volia fer ciències, de jove, però em va agafr un mal moment, no entenia res, però res de res, sobretot perquè no aprofitava gaire el temps, malament m’està de dir-ho, però mai és tard per rectificar i començar a aprendre, encara que la neurociència diu una altra cosa. A certes edats, van morint les neurones principals, i no queden sinó els residus i les engrunes, uns quants milions de neurones. Així que caldrà comptar amb aquest simulacre d’enteniment per començar a entendre la matemàtica, si volem que siga al capdamunt de l’escola bàsica.

Com és que solament érem dues-centes persones, a les Jornades?, què li passa a l’escola, que no voldrà fer cas d’aquell sabut d’Steiner, de posar la matemàtica allà enllà? Caldrà animar els mestres, il·lusionar-los en el coneixement, demanar-los que els xiquets necessiten aquests mags-matemàtics-narradors d’històries que hem vist, perquè els entre el goig del verí matemàtic.

Per cert, demà començaré la classe de llengua amb el problema de les ovelles. Avui li l’he explicat a mon pare, que ha sigut pastor, de fet, ha sigut un gran pastor, ja ho he contat una altra vegada: pare, un ramat de 180 ovelles, com el distribuiràs en dos corrals, l’un més gran que l’altre, si vull ficar-ne trenta més en el corral gran?
—Les ovelles estan asquilaes?
—Sí…
—Pos tu primer vas fent-les entrar en un corral fins que l’omplis, i després, les que falten, les entres en l’altre corral.

Mon pare no anà mai a escola, però té una lògica de ferro. I fa un càlcul mental tan ràpid que ja el voldria jo, amb noranta-dos anys que farà divendres (veus, març, és el mes número tres del calendari, i divendres és 14, plegats: 3,14)