Marbella per València, Romagosa!
Hi havia una part del telenotícies vespre que no havia escoltat mentre venia cap a casa. Ho he fet aquesta nit, per assegurar-me que no n’han dit res. I ves que entre notícies que semblaven importants i d’altres que les volien fer importants, l’editora Romagosa ha esmentat llargament que un bar de Marbella ha estat multat amb més de cent mil euros per deixar fumar i declarar-se insubmís a la llei antitabac. Res de res, de l’amenaça del PP valencià contra València mateix, la València de Jaume I, de Joan Fuster, Enric Valor, o Estellés, membres (tret del primer, naturalment), d’Acció Cultural, que ha sigut multada amb sis-cents mil euros que haurà de pagar en quaranta dies de penitència si no es que vol ser embargada, de bens i de patrimoni.
La jugada del PP és una traïdoria contra una institució cultural no lucrativa, per una falta d’obediència: negar-se a tancar els repetidors que ens fan arribar TV3 i tres canals més a València. Una falta contra la llengua, contra la llibertat d’expressió, contra la voluntat de milers de ciutadans que han donat el vist i plau amb la seua signatura a favor d’una ILP.
La jugada del PP arrossega un odi candent contra tot allò que no és espanyol, o anticatalà, fins i tot contra tot allò que hom podria considerar democràtic en essència, o prudent, o simplement que necessita austeritat i transparència: cal recordar que el mateix PP valencià ha robat milions d’euros des d’institucions públiques, o que en depenen directament, que ha gastat a mans plenes i encara fa despeses injustificables enmig d’una crisi brutal, amb accions difícilment raonades des de la legalitat: i per això estan imputats en centenars de casos, que consensuen i endarrereixen o prescriuen amb la mateixa justícia, amb connivència d’amistats amb jutges i fiscals.
Aquest ofec contra Acció Cultural és una acció premeditada, desigual, injusta si hom la compara amb els esforços que esmercen, ells que en tenen el poder, en buscar els culpables del terrorisme de baixa intensitat que viuen casals, associacions, o particulars per bandes i associacions que el mateix PP manté amb subvencions i ajuts institucionals.
Joan Francesc Mira, Enric Valor, o el mateix Joan Fuster han sigut alguns dels presidents d’aquesta institució multada, Acció Cultural del País Valencià, acció (ai) que no ha merescut ser notícia del Telenotícies vespre, per comptes d’aquella del bar de Marbella. Res no és casual ni atzarós, que fins i tot anem oblidant-nos pel camí, amb cada bugada, qui som, dalt o baix, i d’on venim, que els nostres mateixos van silenciant-nos com si, de colp, ja no existírem. Objectiu primordial del PP valencià, incapaç de reconèixer la pila de corrupció i degeneració que ha creat en els últims anys: morint-nos matant, deuen pensar.
Un silenci que fa massa anys que dura, entre nosaltres, que tret d’exemples heroics i esforçats, s’ha estés com una consigna entre els que, aquests sí, podein haver fet molt més enllà que no han pogut i volgut.
Per l’altre cantó, no és tampoc casual que el PSOE ataque també la Generalitat de dalt, exigint-li més impostos propis, si volem acomplir l’exigència de deute màxim: naturalment, en canvi de no perdre pistonada de la mamància a compte de catalans del sud i valencians del nord. Malparits (ides), n’hi ha hagut sempre, ben entrenades per aquells i aquest corrals. No ens torbem per oficis tan vells com rancis.
Sort que això de Marbella tenia un toc folck i tan proper a la (seua) realitat catalana de la ràdio. Fins ací ens han encongit el cervell. I l’autoestima.