L’èxit d’escolavalenciana
Ahir milers de persones vam ser a Massanassa, a l’Horta Sud, a favor de l’escola. No cal dir que entenem l’escola en majúscules, valenciana, compromesa, a favor d’tanedre l’alumnat com es mereix, a favor de la cultura i del coneixement, del multilingüisme, de ser moderna i capdavantera a Europa i arreu que calga presentar-la. Tot això és escolavalenciana, ja ho dem dit i ho repetm, perquè tenim i ho demsotraem a cada Trobada, un dels moviments més positius, valents i voluntariosos a favor del país com n’hi ha pocs arreu del món. Tot això bastit, construït, per uns esforçats mestres que s’acompanyen de milres d’entusiastes famílies que volen una escola amb garantia, moderna, a la qual no li valen destorbs, ni excuses, ni pacctes per l’estat, perquè justament tot això no va a afvro d’aweusta escola que pensem i construim amb tant d’entusiasme. Ni el PSOE ni el PP no entenen què és escola valenciana, ni ho han entés mai, els uns i els altres. Ahir a Massanassa milers de persones vam manifestar-nos lúdicament, vam fer els tallares, milres de xiquets i xiquetes continuaven joiosos fent escola, dissabte a la vesprada, i després va venir el concert i tota la pesca d’aquelles coses lúdiques imprescindibles per completar la jornada. També va ahver cafres que ens van insultar, una trentena, que es van identificar com a membres del GAV i de l’extrema dreta valenciana. Són qui embruten façanes del Micalet i façanes d’altres institucions culturals, se’ls permet això i més, i ningú no els fa res, des de la policia i des de la política. Poden insultar-nos, amenaçar-nos, atemptar contra el respecte, la llibertat i la cultura, i ningú no els diu res de res, perquè són tapats i protegits de polítics del PP i de la policia, diguem-ho clar. Són feixistes que campen amb impunitat, i ells sí que poden provar de rebentar un acte a favor de l’escola, del civisme, del futur del país.
L’escola anit era a Massanassa, la llibertat, la força, l’entusaisme d’un país, al sud almenys, que garanteix la memòria i el treball dels nostres: Empar Granell n’estaria tan contenta, anit, com l’Estellés, com Carles Salvador, com Enric Valor, com Guarner i tants altres mestres que ens van precedir. perquè som fruit d’aquell esforç titànic d’uns quants gegants. Aquests milers d’ahir també serem fruit d’uns milers de milers, d’ací uns anys, i llavors la roda no es podrà aturar, i el país lluirà com mereix, malgrat algunes patologies i la permissivitat política i policial, que sempre empara els desgraciats de torn.
Per molst anys i en són vint-i-cinc. Veieu que encara no podem jubilar-nos. Almenys durant vint-i-cinc anys més. Fins a morir-nos, Empar, però no tant joves.
EIxos del GAV no saben fer altra cosa més que el ridícul. Què son 30 persones davant milers? Què son 30 moniatets davant centenars de famílies amb futur? Diumenge 16 a Gàtova. Ma muller, ma filla i jo no faltarem!