El feixisme no torna, no se n’ha anat mai! I hem viscut una setmana d’exemples vius, fortíssims. Descarat. Setanta anys ençà del colp militar, de l’atac a la democràcia de la República, el feixisme viu emparat per la constitució espanola. Els exemples de la setmana, de cada setmana, no són minsos: el psoe votà en contra d’investigar els crims del franquisme (constitucional). Absolen assassins ultres d’una colla futbolera (constitucional). Absolen un altre feixista que amenaça de mort amb impunitat, descaradament, un ex-parlamentari català (constitucional); absolen, sempre absolen els mateixos i del mateix costat: els feixistes: ho fan jutges i polítics, que consideren que absoldre el feixisme és constitucional. I encara permeten a una TV, en realitat a qualsevol televisió, de capgirar la història i presentar assassins feixistes com a homes del bé, com si foren representants d’un humanisme. Tot plegat, un clam descarat de quina idea té espana, des de la política i la justícia, sobre la democràcia.
I com que no hi ha remei, que espana no en té, els valencians hem de començar a preparar la nostra independència. No només perquè ens roben i ens castiguen financerament. No només perquè se’n burlen de nosaltres, sinó per no compartir una filosofia política, i judicial, que criminalitza la democràcia, en canvi de de defensar el tuf franquista. L’únic horitzó valencià possible, respirable, és la independència. A curt o a llarg termini.