L’escola, el sisé
De matí, després d’enllestir les còpies dels menús del trimestre, me’n vaig a Catarroja. A Florida hi ha una jornada internacional sobre ‘Mestres connectats tècnicament’, hi intervé la professora Dolors Reig, gurú del coneixement en xarxes socials, comunicació i entorns d’aprenentatge compartit. Després d’escoltar-la, llàstima que siga en castellà, m’esborrona de saber tot el que va passant entre els joves, sobretot, al marge de l’escola. Ja sabem que no ens podem espantar, però caldrà posar-nos a remar plegats, si volem garantir-los una escola atraient, que els facilite i els oriente l’aprenentatge, almenys si pretenem que no desconnecten de la rutina i l’avorriment amb què podem convertir un espai que hauria de contagiar el goig de venir.
De vesprada participem d’un debat fascinant al claustre de mestres de l’escola. A partir del llibre ‘Elogi de l’educació lenta’, que arrossega adhesions i dubtes, descrivim un debat tranquil, sense que hi falte passió i bons discursos, en favor d’un moment d’incertesa al si de les aules, sobretot en les aules dels adolescents, i sant tornem a començar. És ací on hi ha el rovell del debat: si podem o no canviar la rigidesa de currículums, d’horaris, d’una organització que ens ve farcida de continguts obsolets, d’una escola que va fer grans canvis en el segle XX, però que ara no troba com liderar una certa avantguarda del coneixement. Hem perdut horitzons que eren inqüestionables fa no res, que ja no som el centre ni l’interés principal de l’escola, els mestres, i la resituació (!) ens provocarà no pocs temors.
Tenim testimonis ja vistos. En aparèixer la impremta, per exemple, i m´s recentment però quan l’escola Moderna, o fins i tot quan Escola valenciana va marcar unes maneres i una altra llengua necessària i oficial al nostre país. Alguns també ens van predir el major dels fracassos, i prediquen encara que d’aqueixes maneres i estils, els xiquets no aprendran. Però cada colp, ho podem dir rotundament, en sabem més i n’estem més preparats. Els joves també.
Però, ai, això d’ara ens torna a torbar com un sotrac, com si tants anys d’experiència, o els canvis socials i culturals que han anat produint-se al llarg dels segles solament que els patiren els conciutadans del moment i ningú més.
Fóra tan fàcil fer-ne front, solament que tinguem l’esperit obert a aprendre. A participar i aprendre plegats dels canvis.