L’escola, el dia 9
EL MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
Vicent Andrés Estellés
Declaració de principis
[I, 302-303]
Escric, amb molt d’amor
i demorant-me en el que escric,
aquest poema que voldria ésser
el poema febril del País Valencià.
Ací vaig nàixer,
aci varen nàixer els meus;
ací dessota aquesta terra,
com llànties insomnes,
esperen,
un per un,
la resurrecció de la carn.
Ací he cregut
i ací he estimat.
[…]
Aquest és el meu lloc
i el lloc dels meus:
d’ací ningú no ens ha de treure.
Romandrem ací.
En aquest pam de terra,
brusc i tendre, divers,
fins al moment mateix de la nostra mort.
[…]
No és millor ni pitjor aquest país.
Molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d’afirmar-lo,
de dir-lo.
Per això aquest cant que inicie
voltat, com per gresols humils,
per uns quants noms il·lustres
que m’hauran de guiar
a través de la nit,
a través del país
del nostre poble.
Ací em pariren i ací estic.
Aquesta és la declaració de principis principal, del poeta, del curs, del mestre.
La segona és el tex inicial d’Apologia d’un matemàtic de Godfrey H. Hardy:
“Ara no faig matemàtica, escric sobre matemàtica. Això és una confessió de debilitat. Els matemàtics més joves i vigorosos em poden plànyer amb raó. Escric sobre matemàtica perquè, com qualsevol matemàtic que ha passat la seixantena, ja no tinc ni el cap prou clar, ni prou energia o paciència per fer la meua feina de manera eficaç.”
Hom podria fer un paral·lelisme amb la feina del mestre? Quan el mestre ha passat la seixantena, ai, no sé si té el cap prou clar (o potser massa clar), ni prou energia o paciència per fer una feina eficaç. Temps al temps. O temps és temps. O el temps mai no farà marxa enrere.
-Quan els xiquets van acabar, el mestre encara dormia!