Ulisses20

Bétera, el camp de túria

L’escola, el dia 36

Contra la rendició, els mestres. A partir d’un document que ha elaborat Vilaweb, on trenta-cinc mestres expliquen la seua situació a l’aula, a l’escola, pel que fa a l’escola, la feina, i l’assetjament espanyol contra les llengües i el coneixement. Sense embuts: un atac en tota regla del feixisme contra la llibertat.

Els mestres no es rendeixen és l’aportació d’idees i propostes de 35 mestres davant el nou atac (no serà l’últim) contra la llengua i cntra l’escola. 

 

“Una imatge alhora desoladora –pel que descriu– i plena d’esperança –pel coratge que se’n desprèn. Són respostes farcides de propostes i d’arguments per a capgirar la situació. Els mestres no es rendeixen. “Desobeir” és la paraula més repetida d’aquest dossier. Però la desobediència que proposen no és buida, no és d’aparador; sobretot és compromesa, com ho és la feina de cada dia de molts mestres en relació amb el país, amb l’escola i amb les famílies.”

 

La meua aportació particular contra la rendició:

Albert Dasí: “Cal desobediència. Fer cas de les lleis espanyoles, en general, sobretot en educació, és tornar a l’escola franquista” Escola Gavina, Picanya (Horta Sud)

Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Ara mateix posem l’esforç i el coratge a resistir, a treballar par damunt les possibilitats: per la llengua i per l’escola, perquè tenim tanta cosa en contra. Ja ho va dir el conseller Vicent Marçà a la Nit d’Escola: “No avancem més perquè els tribunals espanyols ho impedeixen.” Doncs la situació és de crisi en l’ús social, als patis, a les famílies i als espais lúdics: per això no podem abaixar la guàrdia.

Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Cal desobediència. Ser agosarats, independentment de qualsevol decisió espanyola (política o judicial), que sempre anirà contra la llengua –contra les llengües, de fet– i contra el coneixement: perquè Espanya encara viu de “mori el coneixement!”, no debades són en el furgó de cua de la formació a Europa: de manera que els mestres valencians, si són valents i honestos, treballaran per la llibertat i pels drets humans, volent formar i ensenyar els xiquets. Fer cas de les lleis espanyoles, en general, sobretot en educació, és tornar a l’escola franquista, a una escola rància, corrupta i feixista. Per això no accepten de cap manera la lluïssor d’escola valenciana o l’ànima que representava fa uns anys l’escola catalana. El país, els mestres al capdavant, haurien d’afegir-se al lema de les Trobades 2021: “L’escola que ens fa lliures!”

 

Ací teniu l’enllaç per si voleu —volem!, volem!— llegir les altres aportacions…

*Un altre esforç suplementari el fan les famílies a les places dels pobles, a la foto, en una crida als governs de torn agenollats davant l’allau d’atacs a la democràcia que fan els franquistes sense que ningú més els pare els peus.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Escola21_22, per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent