Ulisses20

Contra la rendició, els mestres. A partir d’un document que ha elaborat Vilaweb, on trenta-cinc mestres expliquen la seua situació a l’aula, a l’escola, pel que fa a l’escola, la feina, i l’assetjament espanyol contra les llengües i el coneixement. Sense embuts: un atac en tota regla del feixisme contra la llibertat.

Els mestres no es rendeixen és l’aportació d’idees i propostes de 35 mestres davant el nou atac (no serà l’últim) contra la llengua i cntra l’escola. 

“Una imatge alhora desoladora –pel que descriu– i plena d’esperança –pel coratge que se’n desprèn. Són respostes farcides de propostes i d’arguments per a capgirar la situació. Els mestres no es rendeixen. “Desobeir” és la paraula més repetida d’aquest dossier. Però la desobediència que proposen no és buida, no és d’aparador; sobretot és compromesa, com ho és la feina de cada dia de molts mestres en relació amb el país, amb l’escola i amb les famílies.”

La meua aportació particular contra la rendició:

—Quina és la situació actual del català al vostre centre?
—Ara mateix posem l’esforç i el coratge a resistir, a treballar par damunt les possibilitats: per la llengua i per l’escola, perquè tenim tanta cosa en contra. Ja ho va dir el conseller Vicent Marçà a la Nit d’Escola: “No avancem més perquè els tribunals espanyols ho impedeixen.” Doncs la situació és de crisi en l’ús social, als patis, a les famílies i als espais lúdics: per això no podem abaixar la guàrdia.

—Com creieu que s’ha de reaccionar després del nou cop contra la llengua?
—Cal desobediència. Ser agosarats, independentment de qualsevol decisió espanyola (política o judicial), que sempre anirà contra la llengua –contra les llengües, de fet– i contra el coneixement: perquè Espanya encara viu de “mori el coneixement!”, no debades són en el furgó de cua de la formació a Europa: de manera que els mestres valencians, si són valents i honestos, treballaran per la llibertat i pels drets humans, volent formar i ensenyar els xiquets. Fer cas de les lleis espanyoles, en general, sobretot en educació, és tornar a l’escola franquista, a una escola rància, corrupta i feixista. Per això no accepten de cap manera la lluïssor d’escola valenciana o l’ànima que representava fa uns anys l’escola catalana. El país, els mestres al capdavant, haurien d’afegir-se al lema de les Trobades 2021: “L’escola que ens fa lliures!”

Ací teniu l’enllaç per si voleu —volem!, volem!— llegir les altres aportacions…

*Un altre esforç suplementari el fan les famílies a les places dels pobles, a la foto, en una crida als governs de torn agenollats davant l’allau d’atacs a la democràcia que fan els franquistes sense que ningú més els pare els peus.