L’escola, el dia 35
A l’escola els xiquets fan tornar la moda dels cromos, cada any recomencen coses per intercanviar i col·leccionar. Enguany, han perdut els futbolistes; mel exagerat, home, ja era hora que enviaren a cagar a l’aigüera els furtamantes, homés inútils en la seua majoria poc fets a la cultura o a la lectura. Els pokémon o els poquemón han guanyat una partida d’àlbums que lluen en els patis de primària, no sé si amb cap voluntat didàctica o pedagògica: no coleccionen, per exemple, historiadors, o científics o escriptors…, potser perquè els ideòlegs dels àlbums i les col·leccions no van acabar la secundària, potser perquè pensaran que això no farà profit ni gran negoci, col·leccionar matemàtics o filòsofs o poetes, de casa i del món sencer, per exemple. I ves que jo trobe que la idea faria forat i produiria guanys considerables, almenys en les butxaques de la moral i de l’ètica dels infants i, sobretot, en la dels mestres. En un parell d’anys, o potser tres, els xiquest parlarien de wigenstein o plató o rodoreda amb una familiaritat que situaria el límoit de la ignorància més lluny.
Quants poetes penseu que serien capaços de dir els mestres, en un paper?, de nostres i d’internacionals?, i de geògrafs o astrònoms?, i de grans novel·les universals? i de mestres de renom en el segle XX?, o metges o arquitectes o inventors o…
Jo trobe que dissenyar una gran col·lecció de dones il·lustres, o artites, o personatges històrics que han maldat per defensar la llibertat, fóra, a més d’un recurs a classe i a l’escola, un joc lúdic que també faria senda i camí en les col·leccions que brollen cada any, de vagdes contra la cultura, contra l’educació o contra la llengua dels valencians.
Ara, que potser aquest apunt siga com parlar foradat, que deia Enric Valor.