Ulisses20

Bétera, el camp de túria

L’escola, el dia 21

“Ara vindrà,

amb flors i festes,

la primavera

la llum a encendre.”

Marc Granell, Poemes romancers i altres versos xafarders (Bromera)

La sort de tenir famílies amb deliri pels llibres és que n’hi ha vegades que els xiquets en porten a la classe, els presenten, i els deixen uns dies perquè els companys els puguen llegir. Oh, és una sorpresa que fa gran un dia d’escola. Per exemple, ahir Pau va portar dos llibres que havia comprat a la fira del llibre a València (enguany nosaltres no vindrem perquè ja m’havien dit com de difícil és trobar llibres en valencià, a la fira de València, que sembla que s en’ha apoderat una secta espanyola, per amagar la lectura dels valencians. Potser perquè els valencians llegim poc en valencià, diuen els llibreters, que no poden viure de vendre llibres en valencioà si només el 5% ho fem en valencià, llegir. I aquesta dada és optimista, perquè sembla que la realitat encara és més dura).

Però jo venia a dir que Pau havia deixat dos llibres a la classe: l’un, Aitana i les feres, sobre una xiqueta que es perd al bosc, de Joan Canela i Jordi Colonques, editat per Sembra. He llegir es primers dos capítols, i el text corre fluïd, lleuger, amb una qualitat que hom diria poc habitual… ja en parlarem, doncs. L’altre, és un poemari de Marc Granell editat per Bromera, Poemes romancers i altres versos xafarders, destinat als xiquets que volen llgeir poesia, o que els pares els volen fer llegir poesia, o potser que els mestres volen què… I és una gran idea, sobretot per als xiquets amb dificultats lectores. Els versos, curts, i els textos senzills, ajuden a superar les dificultats, i els xiquets es troben que entenen què lligen, s’hi troben a gust, perquè s’escolten llegir amb correcció i s’animen a continuar: no cal dir que entrenar-se en la poesia ja obri una via lectora de lo alto. I llegir Marc Granell és un regalàs per a l’escola i per als valencians.

Un regal, per als mestres i per a la classe, tenir xiquets que ens porten llibres i ens els deixen compartir… Si som camí de Finlàndia!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Escola21_22, per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent