Today is Friday, the 17th of September 2021
Hem llegit una altra vegada el poema de Lenore Hetrick homenatge al sol. Prèviament jo havia desplegat un mapa topogràfic del País Valencià i he marcat una de les serres emblemàtiques: la Mariola, entre la vall d’Albaida i el Comtat. he anunciat que enguany sí que farem estatge, a l’octubre, almenys passarem en una nit pel món ales peus d’aquesta serra. Llengua i territori, l’envit del curs i de l’escola enguany. Per això he llegit uns versos del Mural:
[I, 275-276]
Des del port de l’Olleria
arribàrem a Ontinyent
Per Bocairent passaríem
Per les Covetes dels Moros
Remuntant la Mariola
Alegre de bon matí
Diumenge dominical
Alegre de fonts secretes
De fulles verdes com mai
Mai no oblidaré el matí
Creuant l’alegre Mariola
En acabar-se les fonts
En acabar-se les fulles
Vàrem arribar a Alcoi
[…]
I penòsament pujàrem
Un dels cims del Montcabrer
Oh guerrillera Mariola verda!
Amb els genolls clavats a terra, et pregue.
Oracions de perduda memòria,
perduts fragments com perduts grans de blat.
Pregue per tu, perquè vigiles sempre,
perquè assegures un futur claríssim,
un dur combat, una dura victòria,
el clar fusell, l’espasa il·luminada.
I pregue més: et pregue pels teus fills.
Preserva, tu, aquesta raça indòmita,
aquest futur de gegants i senyeres!
He agafat, amb una mà, una terra,
i m’he senyat, molt lentament, el rostre.
Mire segur els dies que vindran.
[…]
des de la Mariola davallen
com una cançó
les fonts les innombrables fonts
els rierols
les herbes bones per al fetge i per tal de pixar clar
a l’altra banda de la Mariola hi ha les covetes dels moros excavades a la mateixa roca”
És divendres i fem balanç de la setmana, presentem futurs delegats, repartim responsabilitats i, després de dinar, encara tenim temps de veure un curt animat que els alumnes agraeixen. El balanç de la primera setmana és boníssim, segons les apreciacions dels alumnes. Si això fos així sempre, ai… I ves si encara tenim coses a polir i aprendre… NOmés de repassar els noms propis de la setama, el curs ja espanta: Estellés, Hardy, Steiner, Sòcrates… Com n’hi ha mestres que fan tanta cara de disgust, si tot plegat és un regal!