Ulisses20

Dijous 9 de setembre de 2010: abans de les nou han arribat els primers alumnes, els matiners, ho diu la paraula, ja fa estona que van pegant voltes pel menjador. Uns quants pares acompanyen els fills el primer dia, s’esperen que obrin les portes de les aules. 9.15: ara sí, obrim les aules, portes, finestres, balcons, i comença la benvinguda al nou curs, als alumnes nous, als que ja coneixen bé l’escola, comença el retrobament dels amics, dels companys, dels alumnes i els mestres, i tot de somriures, en la seua majoria, i d’algunes llàgrimes (tinc un pesar que rebente, que canta Paco Muñoz –serà animal!). 9.30: comencen les classes del primer dia, i el no parar de contar històries, sobretot el primer dia, gran dia sens dubte, per explicar-nos tot allò que ha passat mentre no hi erem. Aal primer pati els més menuts són un abeller al costat de les mestres, malgrat que ja n’hi ha que els veus ben independents, has de pegar a córrer darrere, perquè no se t’escapen. Solament que en plora una, la Lia, que és el seu primer dia i demana per la mare, realment demana per son pare, ella, però si li demanes res atura el plor i et respon molt clarament. Ah, l’escola, quin motiu més especial per explicar-nos, per aprendre, per descobrir plegats tant de coneixement… Però si és el primer dia. Quin dia més gran.