L’escola alemana
De primer volíem ser finlandesos, pels índex de lectura, que també volia dir inversió i aposta per l’escola. Ara també volem ser alemanys, si la dreta d’aquell país farà un pla dràstic que afectarà tot i tothom excepte l’educació. Finlàndia, Alemanya, són tant lluny física i mental que ací cap polític, ni d’esquerres ni de dretes, no els imitarà la proposta. Ací passem de les promeses tecnològiques i miracles d’equipaments que portaran els tres Reis Mags, al desert més absolut. Durant anys, els polítics de la península s’han passat de despesa, de luxes, de llançar els diners a compte d’hipotecar-nos durant cent anys, d’enganyar els parroquians amb un cabàs de mentides i ara ens amenacen amb un grapat de mesures que, vistos els exemples del nord, també resulten de fireta. Ací ho pagarà la perifèria, sobretot, com fa tants centenars d’anys que passa que paguem delme per respirar-los els pets, i ho pagaran aquells serveis que allà consideren intocables. És la gran diferència de venir del pou i continuar vivint en una cova intel·lectual i política.
Allà l’escola no es toca, al contrari, és el coneixement, i l’aposta per l’educació, la major de les consignes. Ací, pobrets, entre culpabilitzar l’escola, els uns, i retallar-li un percentatge, els altres, ja podem presentar-nos de moniatos:
-En aquelles cartes de famílies de tirolesos, bantús, indis, i esquimals que semblaven trets d’una reserva de mil tòpics, caldria afegir els Zpsoes i els Pps, i afegir-hi futbolistes, toreros, i tota aquella pedofília de partidets que els fan el joc i la viu-viu.